Bloc de Jordi Albaladejo

Aquest diumenge ha tingut lloc la inauguració cultural del Racó d’en Gual, una petita placeta amb bancs davant de l’Escola del Mar a la renovada Rambla de Badalona. L’espai està dedicat per voluntat popular a Josep Gual i Lloberas (Badalona, 1920 – 2005), poeta, activista cultural i social, líder d’opinió i home pont entre les entitats i els partits locals en defensa de la democràcia, els valors de progrés i la catalanitat sobretot en el marc de la resistència cultural al franquisme i el període de la transició.

Parlo en passat de la seva figura però com he assenyalat en el parlament d’inauguració, Gual i Lloberas, el seu record, ha de ser un estímul actual i futur d’una ciutadania ben viva cultural i socialment, també amb compromís polític. D’altra banda, la mateixa organització de l’acte cultural d’avui, amb música, poemes i intervencions públiques, proposat per l’AV del Centre i l’Associació Cultural Pont del Petroli amb el suport de l’Ajuntament de Badalona, ha estat un exemple d’entesa i dinamisme participatiu.

D’en Gual vull recordar un parell d’articles anteriors que n’havia parlant d’ell: ‘Badalona, desembre de 1978: Operació Simbiosis’ i  ‘ ‘Érem cinc mil, unificats i unànimes…’ (Badalona per l’amnistia)’.

Tweet

Donen per molt 59».

En natació, significa baixar de la mítica barrera de Tarzan Weismuller d’1 minut als 100 metres lliures.

En televisió, és el nom d’un programa on el temps obliga als polítics i als analistes que hi assisteixen a ser sintètics.

En música a vegades són suficients per fruir d’una cançó i dir, coi! quin bon començament que gairebé t’ho ha dit tot musicalment. És el cas de Masterblaster (Jammin) d’Stevie Wonder, un tema reggae de 1980 que, amb una cadència ordenada avança amb una incorporació progressiva d’instruments: bateria, percusió, baix, guitarra, teclats, vents… i la veu de l’heroi del so Motown, tot en poc menys de 59». Sensacional. La cançó continua amb la incorporació més endavant del cor de veus femenines.

Us deixo la versió en directe (vist el panorama actual en alguns estils cada vegada més miro enrera): Master Blaster (Jammin’)

Tweet

La setmana passada vaig emportar-me de préstec de la biblioteca de Can Casacuberta, l’edició integral de Las aventuras de Gustavo del dibuixant de còmics Max. Des de la primera aparició en historieta del personatge de Gustavo, l’any 1978, un heroi llibertari partidari de l’acció directa per canviar la societat, fins les darreres historietes seves de 1981. Max va ser un dels dibuixants underground més populars que més tard va despuntar amb el personatge de Peter Pank (Gustavo desenganyat), tota una icona del no future!

En Max, juntament amb les historietes de Montesol: l’esbojarrada sèrie Don Vito (‘y la revuelta en el frenopático’ que cantava Kortatu), publicada a les pàgines de Makoki; l’estupenda Fin de semana amb guió de Ramon de España (com abans l’àlbum La noche de siempre), i la hilarant sèrie Vidas Ejemplares a la revista Cairo; formen part del meu sancta sanctorum d’autors de còmics de sempre juntament amb Roger que, amb guió de Montesol, va dibuixar un parell d’històries que em van agradar moltíssim i encara em fascinen: Destino Gris i les aventures d’Emili Piula a la Guerra Civil; a més de Gallardo i Mediavilla amb les aventures del personatge de Makoki, El buitre Buitaker; les dolces prostitutes de Pons a El Víbora…

Tot un món que vaig descobrir a mitjans dels vuitanta, comprant o bé ‘adquirint’ (‘Que pagui Pujol!’ assenyalava L’Odi Social), exemplars endarrerits d’El Víbora, Cairo, Makoki a les paradetes del Mercat de Sant Antoni. També m’interessava molt la revista Cimoc i en menor mesura d’altres com Zona 84, Comix, KO cómics, Creepy que justament és on vaig descobrir un altre dels meus autors preferits, Jordi Bernet i el guinista Abulí, amb la sèrie Torpedo 1936, després amb Kraken… I, d’aquesta època un altre autor de referència meva era el badaloní Ruben Pellejero amb la sèrie Dieter Lumpen.

Precisament Pellejero, darrer Premi Internacional del Saló del Còmic de Barcelona 2010, és un dels participants destacats del Badacòmic 2010 que tindrà les seves jornades principals aquest proper cap de setmana al Centre Cívic Dalt de la Vila, en un moment que a Badalona s’estan cuinant diferents activitats a l’entorn del món dels còmics (El Primer premi internacional de Còmic Ciutat de Badalona; les Comics Sessions amb pre estrenes als cinemes del Màgic), i mentrestant l’edifici del Museu del Cómic i la Il·lustració (MUCI) avança per la part d’obra municipal a molt bon ritme.

Tweet

No descobreixo res ni cal filosofar gaire en plan bricolatge emocional: no veiem les coses com són, sinó com som. I, per això, cal incidir a explicar-se, donar informació, millorar la transparència dels afers municipals, si ens fixem en l’àmbit de competència local, tot i que és una línia de reflexió igualment vàlida per a totes les administracions públiques. Almenys, sempre el risc d’exposició a les crítiques destructives és menor, al conèixer-se aspectes reals, comprovables i no suposats o esbiaixats sobre el perquè de les coses.

Això ve a tomb d’ahir al vespre quan assistia a l’acte dè l’escriptor Màrius Serra a l’Espai Betúlia corresponent a les activitats de la capitalitat cultural de Badalona, en concret a l’entorn de Pompeu Fabra. Vaig entrar al recinte de l’antiga fàbrica Can Casacuberta per la zona de la biblioteca i al passadís vaig trobar-me amb un ex-nedador i ex-triatleta que havia entrenat. Un noi que ara fa tercer any d’una carrera tècnica, jove, emprenedor, ben plantat i que anava amb una amiga(?)… Bé, un noi que potser ara fa esport de baixa intensitat però amb bona imatge física i també estudiós. Quan vam intercanviar una mica de conversa va preguntar-me on anava i vaig dir-li que a l’Espai Betúlia. Espai Betúlia? I em va mirar amb cara extranyadíssima com si el nom fos d’un altre planeta.  – Sí, cony, l’espai contigu a la biblio dedicat a exposicions culturals, tallers i xerrades sobre el món de les lletres que, justament té més de tres anys d’activitat quan més o menys tu vas començar la carrera i has anat venint a la biblioteca a estudiar, que t’he vist repetidament. – Primera notícia…

Potser el cas no és massa representatiu però va afectar-me.

En un ordre més ampli de reflexions, Badalona no és un ‘cau’ suburbial. La nostra autoestima requereix seguir la línia de dinamització del panorama i dels serveis culturals, però també donar a conèixer i explicar la tasca que es fa i els recursos de què es disposen per tal de fornir una visió el més ajustada a la realitat. Uns ciutadans veuran el got mig ple, d’altres mig buit, però amb una base de coneixement per part de tothom que permetrà almenys aplicar el sentit comú.

Ens hi hem d’esforçar molt més.

Tweet

 Foto El Periódico: Arxiu Zerkowitz

La impactant imatge d’aquest experimentat i fibrat bussejador va ser captada a Cadaqués pel fotògraf Adolf Zerkowitz els anys trenta del segle XX, i és d’un grec que va instal·lar-se a la Costa Brava per a pescar coralls i esponges. Veient la postal: no us trasllada aquesta al pròleg de la novel·la de Maria Àngels Anglada, El quadern d’Aram, i la referència al coraller grec de la família Kondos arrelat a Cadaqués?

Literatura, quotidianeitat i episodis històrics s’entrellacen amb encert d’acord amb els contactes de tota mena i la convivència (a vegades també topades seculars) a les ribes de la mediterrània.

Tweet

‘Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura: destruid sus templos; acabad con sus dioses; alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para civilizar la especie; penetrad en los registros de la propiedad, haced hogueras con sus papeles, para que el fuego purifique la infame organización social; entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos’. (‘¡Rebeldes!, ¡Rebeldes!’ editorial d’Alejandro Lerroux, setembre de 1906).

Aquest tipus de plantejaments demagògics, incendiaris, fets amb les vísceres, uns pocs anys més tard van ser oblidats pel propi polític que va fer-los, Alejandro Lerroux, en la seva ambiciosa carrera cap a cotes de govern. La història ens pot donar més exemples de com els albiols de torn juguen amb el políticament incorrecte en la recerca de les bosses de vots sense importar-los el cost de la fractura social que alimenten posan només l’accent en les nafres del sistema que, d’altra banda, els permet anar vivint.

Tweet

En Josep de la masia de Can Coll ahir va explicar en la Festa de la Verema de Canyet que enguany la producció de les seves vinyes donarà per a uns milers d’ampolles de vi blanc. Una molt bona notícia que, a l’espera de la qualitat desitjada, ha de permetre picar a la porta de la DO Alella, la denominació d’origen de la zona que gaudeix d’un creixent prestigi. Des de la Bétulo romana el vi de la Laietània, aleshores de baixa qualitat, ha estat present a la nostra localitat i es bo recuperar de nou les vinyes com un dels actius econòmics i paisatgístics per reactivar la Serralada de Marina. Fent-ho amb el rigor que exigeix la qualitat d’un producte i en la possibilitat que els propietaris puguin implicar-se. Per tant, pas a pas, com element positiu dins de l’ordenació i els usos de la muntanya badalonina.

Cal arrelar-se al futur i en aquest sentit, en l’àmbit cultural i social, aquest cap de setmana amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana vaig tenir el plaer de presentar la magnífica monografia La sardana a Badalona, d’Eduard Boada i Jordi Puerto, que recull i dóna testimoni de tota una ‘filosofia de vida’ que davant del repte intergeneracional té força com així vaig poder veure aquest diumenge amb l’èxit de públic i d’organització per part de l’entitat Badalona Sardanista, del 66è Aplec de la Sardana de Badalona.

I, avui dilluns, un plat fort de la capitalitat cultural badalonina: la inauguració de l’exposició Pompeu Fabra a Badalona, ‘Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom’. Un producció brillant de l’Espai Betúlia amb l’Isabel Graña al capdavant. Visiteu-la quan tingueu oportunitat i si podeu assistir a les activitats complementàries encara la disfrutareu més. És una bona aportació a eixamplar el record del Mestre Fabra com ho serà recordar amb una placa biogràfica la darrera adreça que va tenir a Badalona, abans de marxar a l’exili l’any 1939. Els arguments del sabre no van ser mai els seus.

Segons sembla els peperos voldrien recuperar-los per actuar enfront d’alguna minoria que estigmatitzen per complet. Recordo les conegudes paraules de Martin Niemoller adaptant-les al moment actual: ‘primer van anar pels gitanos…’. Aquest no és el futur que vull per Badalona, tampoc el campi qui pugui sense civisme i convivència: drets i deures ciutadans per a tothom. Com diria en Linton Kwesi: ‘És Badalona una ciutat feixista? La resposta depen de tu’…

Tweet

Acabo de llegir una notícia a l’entorn de les negociacions entre israelians i palestins per cercar vies de solució al seu conflicte militar i cívic. A l’enton d’aquesta qüestió internacional entenc que cal donar suport als processos de pau i al respecte als drets humans, així com deixar pas a la crítica constructiva per ambdues parts. Així vaig expressar-me abans de l’estiu en un programa amb diferents tertulians a Televisió Badalona, tot i el meu posicionament des d’un punt de vista històric distanciat del procés de formació de l’Estat d’Israel i del moviment sionista, vaig quedar-me amoinat per part del representant palestí a Catalunya respecte el seu discurs sobre la lluita armada i la necessitat de derrotar a Israel.

Penso que el desenvolupament històric del sionisme, les arbitrarietats de l’Estat d’Israel, com també les matances dels sunnites sobre xiites a Irak; la manca de democràcia a Síria, Iran o bé els desajustos a Egipte; l’intervencionisme històric sobre el Liban o bé el poder social de Hezbol·là que mira cap a Teheran; la repressió de Turquia contra la minoria kurda; el paper violent de Hamas a Palestina… no són susceptibles de mirar-les amb ulleres ideològiques de bons i dolents forjades pràcticament a la Guerra Freda o bé justificar-se amb posicinaments que no veuen altra sortida que la violència. No vull ser un il·lús sobre la pau però tampoc caure en paranys de prisma ideològic pro algo o pro algú.

PD. Aquest matí he vist a Televisió de Catalunya unes declaracions a EEUU de l’escolanet del triplet/tripartit d’assassins, José Maria Ansar, on alerta de la suposada injustícia que es pot cometre amb Israel en el procés de pau degut al paper de l’actual administració nord americana menys implicada segons ell amb l’Estat d’Israel. Vaja, una empastifada en la línia del pensament dels més ultraconservadors d’aquell país en contra els intents de portar a bon port uns acords a la zona.

Tweet

  Cartell força explícit i divertit. I tu, què fas per la independència? La imatge gràfica l’he extret d’un ellaç interessantíssim: L’INDPACIENT.

Tweet

Aquesta reproducció digital de més amunt és d’una obra del pintor Montes amb una de les panoràmiques del nucli històric de Badalona, el Dalt de la Vila. Un exemple de l’interès artístic que desperta o pot generar la nostra ciutat si cada vegada és més coneguda i entesa arreu, els seus indrets singulars, racons i diferents realitats. Podem veure’n una mostra escollida per diferents autors del Grup de Belles Arts Museu de Badalona, corresponent a la capitalitat de la cultura catalana de Badalona 2010, a la sala El Refugi fins el 26 de setembre. A mode d’homenatge ben merescut per la seva trajectòria i dedicació al Grup, acompanyant els quadres d’espais badalonins, hi ha una sèrie d’obres de l’artista local Francesc Martínez.

De forma paral·lela, fins el 30 de setembre, s’exposa una altra mostra artística dins de la capitalitat cultural catalana d’enguany, en aquest cas inspirada en la importància històrica, cultural i marinera, denominada Art al Vent, on diferents autors exposen en forma de vela llatina al Passeig Marítim, a la platja dels pescadors, la seva visió centrada en la temàtica marinera i el seu context.

En definitiva, unes ofertes més per reconèixer la ciutat i augmentar l’autoestima per ella, si cal de forma crítica, sempre constructiva.

Tweet