‘Els Masturbadors Mongòlics’

YouTube Preview Image

Us proposo un exercici d’immersió cultural en una part de la societat catalana dels darrers anys setanta del segle XX. Una breu mirada al rock urbà més transgressor fet a Catalunya, abans de l’invent de la Movida madrilenya i del punk i el rock radical dels vuitanta. I, per fer-ho, un dels grups emblemàtics i irreverents de l’escena barcelonina: Els Masturbadors Mongòlics (ara fa un any s’han editat unes gravacions ‘perdudes’).

ElsmasturbadorsmongòlicsOnanisme rock, diguem-ne pre punk amb Xavi Miracle al capdavant de la banda, un so brut i una actitud provocativa passada de voltes i sobretot unes ganes boges de viure la joventut el 1978, sí, 1978. Van ser Els Masturbadors Mongòlics, un grup d’efímera carrera musical, membres actius de la Barcelona contracultural, d’utopia llibertària, alliberament sexual i ganes d’experimentar en tots els àmbits. Lou Reed, els Rolling, el glam rock, Iggy Pop, el so de La Banda Trapera del Río… van inspirar un còctel explosiu digne del professor Baxter – títol d’un dels seus temes cantat en català – i per riure’s de l’encotillada cultura catalana, classista i moralista, al tema ‘honorables caramelles’.

Sobre ells coneixia que Manel Domènech, guitarra anys després dels Decibelios, havia tocat el baix en el grup, tal i com ho explicava al llibre Harto de todo de Jordi Llansamà i apareix en la xarxa. També havia vist el nom del grup en alguna vinyeta de Pedro Pico i Pico Vena d’Azagra a El Jueves, i poca cosa més: alguna conversa amb amics de fa anys sobre els primers grups de rock dur – punk de finals dels setanta a Catalunya.

punkpteatreateneuHo cantava La Banda Trapera a Ciutat Podrida: ‘no m’importa el Ponent puc caminar sense guia’; i ho rebla Llansamà al pròleg del llibre abans esmentat: ‘el punk fue un movimiento juvenil que nos llegó de Londres, pero en Barcelona tuvo nombres propios, auténticos pioneros que básicamente sin ninguna información lo adaptaron a su entorno y situación, creándolo prácticamente nuevo’.

Els Masturbadors Mongòlics van ser un dels grups mítics de la gestació del punk a Catalunya a partir de 1977. El desembre d’aquell any, Xavi Cot des de la productora Cuc Sonat, després d’estar un temps a Londres i veure el que s’estava coent, va organitzar al Teatre de l’Aliança del Poblenou el primer concert punk rock fet aquí, van actuar: La Banda Trapera del Río, Peligro, Mortimer, Marxa (més tard Basura) i Ramoncin & WC directament de Vallecas. Li seguirien d’altres concerts amb aquests grups del cinturó industrial barceloní, prenent rellevància la mítica Banda Trapera.masturbadormongolics0

L’edició del Canet Rock de 1978 va donar ocasió de veure compartint cartell amb grups internacionals i amb La Trapera, una desfasada actuació dels Masturbadors amb una polla de dos metres feta al taller de marionetes i ninots de Pepe Otal.

ultimo resorte sant boi 2L’evolució punk va emprendre el seu propi camí amb els Último Resorte liderats per Silvia Escario que havia estat a Londres en el 77, i els primer concert al manicomi de Sant Boi el novembre de 1979. De nou, el llibre Harto de todo permet conèixer tota aquesta eclosió de grups, artistes i primers locals de la cultura punk. Marginal però amb certa influència i vàlvula d’expressió social.

Com propugnaven Els Masturbadors als hippies, ‘córtatelo [el pelo] al dos y toma speed’, activa’t, ensenya les dents al sistema. Els temps corrien molt ràpid i la incomprensió i el desengany per com evolucionava la societat, també.



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *