Una aproximació al veïnat mariner d’Alella i l’agregació al Masnou (1846).

El Masnou va constituir-se com a municipi fa poc més de dos cents un anys, el 1812, tot i que fins el 1825 no va comptar amb un consistori de forma ininterrompuda. El dinamisme del veïnat mariner va impulsar el desenvolupament econòmic i demogràfic tot i els vaivens polítics i els estralls bèl·lics del moment. El Masnou va tenir ajuntament i va agregar oficialment el veïnat marítim de Sant Martí de Teià i el de Sant Fèlix d’Alella, configurant els seus límits actuals el 1846.

caldetes6El nucli de les cases o el veïnat de mar històric d’Alella va passar a formar part del Masnou compartint així una història comuna. L’àrea geogràfica, física i urbanitzada, a l’entorn de l’eix vertebrador de la riera principal d’Alella – El Masnou, i la zona marítima cap a l’extrem meridional fins a Montgat, formada per una petita plana costanera i turons de pendent suau, configuraven la que va ser “platja” d’Alella (on va tenir lloc un episodi singular durant la Guerra de Successió).

Un dels punts d’atenció patrimonials són les masies que durant segles han configurat el paisatge i l’activitat econòmica de la zona com Ca l’Antich, Can Teixidor i Can Targa. En el cas de Can Teixidor, permet explicar una continuïtat de poblament almenys des d’època romana. També pren rellevància la casa del Cal Marquès del Masnou, germà del Marquès d’Alella, dels anys vint del segle XX, i les “cases noves” al costat de la fàbrica tèxtil de “Can Xala”. D’altra banda, a tocar del línia divisòria municipal del Masnou hi ha emplaçades Can Torras i Can Sors d’Alella, aquesta darrera amb una part de l’antiga propietat al terme del Masnou; i La Gaietana d’Alella.

La zona va experimentar un creixement poblacional en les primeres dècades del segle XIX quan encara formava part d’Alella. Les comunicacions costaneres, el camí Ral i aviat el ferrocarril, i les activitats econòmiques van potenciar el seu desenvolupament. S’hi aplegaven activitats agrícoles (horta, tarongers i vinya), marineres (existia des del segle XVIII el Gremi de Pescadors i Transport Marítim d’Alella), i industrials (una indústria textil i una fàbrica d’àcid sulfúric segons s’esmenta en una documentació de 1845). En el cas de Can Sors, ja entrat el segle XX, destacava la producció vinícola i del xampany Champ-Sors amb unes caves subterrànies.

Tanmateix una història comuna que es bo ampliar-ne el seu coneixement per entendre i valorar el territori, i el seu desenvolupament social.



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *