‘Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura: destruid sus templos; acabad con sus dioses; alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para civilizar la especie; penetrad en los registros de la propiedad, haced hogueras con sus papeles, para que el fuego purifique la infame organización social; entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos’. (‘¡Rebeldes!, ¡Rebeldes!’ editorial d’Alejandro Lerroux, setembre de 1906).
Aquest tipus de plantejaments demagògics, incendiaris, fets amb les vísceres, uns pocs anys més tard van ser oblidats pel propi polític que va fer-los, Alejandro Lerroux, en la seva ambiciosa carrera cap a cotes de govern. La història ens pot donar més exemples de com els albiols de torn juguen amb el políticament incorrecte en la recerca de les bosses de vots sense importar-los el cost de la fractura social que alimenten posan només l’accent en les nafres del sistema que, d’altra banda, els permet anar vivint.
