Aquest diumenge ha tingut lloc la inauguració cultural del Racó d’en Gual, una petita placeta amb bancs davant de l’Escola del Mar a la renovada Rambla de Badalona. L’espai està dedicat per voluntat popular a Josep Gual i Lloberas (Badalona, 1920 – 2005), poeta, activista cultural i social, líder d’opinió i home pont entre les entitats i els partits locals en defensa de la democràcia, els valors de progrés i la catalanitat sobretot en el marc de la resistència cultural al franquisme i el període de la transició.
Parlo en passat de la seva figura però com he assenyalat en el parlament d’inauguració, Gual i Lloberas, el seu record, ha de ser un estímul actual i futur d’una ciutadania ben viva cultural i socialment, també amb compromís polític. D’altra banda, la mateixa organització de l’acte cultural d’avui, amb música, poemes i intervencions públiques, proposat per l’AV del Centre i l’Associació Cultural Pont del Petroli amb el suport de l’Ajuntament de Badalona, ha estat un exemple d’entesa i dinamisme participatiu.
D’en Gual vull recordar un parell d’articles anteriors que n’havia parlant d’ell: ‘Badalona, desembre de 1978: Operació Simbiosis’ i ‘ ‘Érem cinc mil, unificats i unànimes…’ (Badalona per l’amnistia)’.
He estat avui per allà i és bonic 🙂