Donen per molt 59”.
En natació, significa baixar de la mítica barrera de Tarzan Weismuller d’1 minut als 100 metres lliures.
En televisió, és el nom d’un programa on el temps obliga als polítics i als analistes que hi assisteixen a ser sintètics.
En música a vegades són suficients per fruir d’una cançó i dir, coi! quin bon començament que gairebé t’ho ha dit tot musicalment. És el cas de Masterblaster (Jammin) d’Stevie Wonder, un tema reggae de 1980 que, amb una cadència ordenada avança amb una incorporació progressiva d’instruments: bateria, percusió, baix, guitarra, teclats, vents… i la veu de l’heroi del so Motown, tot en poc menys de 59”. Sensacional. La cançó continua amb la incorporació més endavant del cor de veus femenines.
Us deixo la versió en directe (vist el panorama actual en alguns estils cada vegada més miro enrera): Master Blaster (Jammin’)
Us deixo la versió en directe (vist el panorama actual en alguns estils cada vegada més miro enrera):