“Queríais Guardia Vieja, ¿no?”

TangoGuardiaViejaGairebé han passat dues setmanes que he llegit “El tango de la Guardia Vieja”, d’Arturo Pérez-Reverte. Després del primer enlluernament, amb una reflexió més pausada, el record que tinc confirma les bones sensacions del primer moment. Fins i tot m’ha motivat ara a compartir algunes impressions.

Sorrento, Buenos Aires, Niça, tres escenaris i tres èpoques molt ben connectades i ambientades amb una bona dosi de suspens i desig consumat… a terminis. Tot i que desconeixia alguns noms de llocs, d’objectes i locals, el relat permet situar-te perfectament en les escenes.

tango-de-la-cocainaMax Costa i Mecha Inzunza, dos personatges forts que protagonitzen el llibre, amb un tango de fons composat pel primer marit de Mecha, Amador de Troeye, que vol experimentar l’aventura en els arrabals populars – i en l’ambient dels baixos fons – de Buenos Aires el 1928 perquè “un tango no se compone únicamente con música, amigo mío. El comportamiento humano también cuenta. Prepara el camino”.

La capital argentina, Marsella o l’ambient més popular del Paral·lel de Barcelona, que inspirava peces musicals com”El tango de la cocaína” tenien punts en comú.

Retornant al llibre, Reverte cultiva el seu estil pessimista sobre la història de l’Estat espanyol: “- ¿No volviste a España? – ¿A ese lugar triste, rencoroso y con olor a sacristía, gobernado por estraperlistas y gentuza mediocre?…”. També una referència gens dissimulada d’un personatge real, Juan March, “el financiero Tomás Ferriol”, contrabandista mallorquí i finançador del bàndol franquista en connivència amb el comte Ciano, gendre de Mussolini. De la seva manera de fer negocis es pot extreure que tot, absolutament tot, pot convertir-se en un negoci beneficiós. Amb fredor, com l’agent espanyol, Mostaza, a Niça (ciutat on hi ha un record per la batalla de Trafalgar, que Reverte va novel·lar).

TangocortomalteseLa faceta de seductor i de lladre de guant blanc de Max Costa, “el bailarin mundano” hispanoargentí, de passat legionari al Marroc – una altra picada d’ullet a l’univers revertià (juntament amb un encontre internacional d’escacs en plena Guerra Freda) – em trasllada a pensar en Cary Grant. Reverte però per treure de dubtes el fa aparèixer citat per Mecha com “el de aquella absurda película del ladrón de hoteles” per reblar: “Tú fuiste mucho más atractivo que Cary Grant”.

La tensió sexual entre Max i Mecha al llarg de les seves trobades en la vida es resol amb elevades dosis de sexe dur i excitació amb escenes de voyeurisme. Un passat amb apassionats comiats i una sensació de vells guerrers que estan de tornada i de nou es separen.

Per sempre?



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *