Lliçons de la història

Sovint a les xarxes socials escric amb voluntat de rigor històric sobre fets i causes que m’interessen i commemoracions més o menys conegudes a l’àgora virtual dels blogs, Facebook i Twitter. Intento aportar dades i elements de reflexió i, justament aquest darrer aspecte, és el que em motiva a escriure l’entrada que ara llegiu, a partir dels comentaris que han fet dos amics.

NenatelergarrotAra fa unes setmanes vaig escriure el post La conquesta dels drets laborals: 100 anys de la vaga tèxtil de ‘La Constància’, l’Àlex Asensio va compartir-lo al seu mur de Facebook i va afegir a tall de presentació una reflexió molt encertada: ‘Un mes i mig seguit de vaga, i la productivitat de l’economia i el prestigi de la marca ‘España’ a l’exterior no van resultar afectades? Ens hem tornat massa dòcils’. La història com a ciència no és un objecte que es guarda i es treu d’un calaix quan convé perquè té una dimensió cultural, social i fins i tot transformadora, que no prescriu. Així, els fets històrics que relatava els ha desenvolupat l’Àlex i són un motiu d’atenció sobre les dificultats que sempre hi ha hagut per canviar la realitat i d’altra banda com van assolir-se uns drets socials que ningú va regalar, tot al contrari.

Tibidabo0Un segon exemple ha estat el comentari d’una entrada meva al Facebook per part d’Oriol Lladó. A partir d’una foto que vaig fer des de dalt de l’atalaia del Tibidabo, i com es veien les persones com puntets negres, feia l’analogia amb la famosa escena de la nòria del film El Tercer Home. L’Oriol ha comentat: ‘He pensat en Lagarde i Rehn en (re)veure l’escena de la Nòria del Tercer Hombre. Som persones o puntets negres?’. Una visió actual de com els indicadors i guanys econòmics són prioritaris per alguns dirigents neo conservadors fins al punt d’arribar a deshumanitzar a la gran majoria de persones que administren (a més de saltar-se la democràcia quan convé).

Voldria finalitzar amb una cita de l’historiador Xavier Díez, tota una declaració de principis: ‘Als historiadors, en el fons, el passat ens interessa més aviat poc. En realitat és una excusa per parlar del present mentre pensem en un futur que molts voldríem millor’ (extret de l’Addenda final del llibre La venjança de classe).



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *