El 30 de juliol de 1913, ara fa cent anys, va començar la vaga del sector tèxtil coneguda com ‘la vaga de les sis setmanes’ o bé de ‘La Constància’, nom del sindicat tèxtil de tendència anarcosindicalista que va iniciar-la. La reivindicació era forçar el compliment de la llei reformista del 13 de març de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de les dones i els infants; i el d’una altra llei de 1912 que establia la prohibició gradual del treball nocturn femení.
Primer a Barcelona i en uns dies les fàbriques tèxtils de les principals poblacions del Pla, van aturar-se. La vaga va tenir força incidència a Barcelona, Igualada, Mataró, Badalona, Sabadell, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.
Va perllongar-se fins el 15 de setembre i va ser seguida per unes 56.788 dones i uns 23.286 homes. Salvant les reticències patronals, aconseguiren que un Reial Decret publicat el 25 d’agost, recollís la ‘setmana francesa’: 60 hores setmanals i 3.000 anuals als dos sexes (tanmateix, no especificava com es feia el còmput d’aquestes hores o quin horari s’aplicava en les setmanes amb cinc o menys dies laborals); també un petit augment de sou i l’anunci de la supressió gradual del treball nocturn femení. Fins aquell moment les dones feien jornades d’onze hores diàries al Pla i dotze o més a la Muntanya, ocupaven un 63% dels llocs de treball nocturn i cobraven un 55-60% menys que els homes.
En el marc de la vaga vull destacar-ne un fet a tall d’exemple curiós, a la fàbrica tèxtil Casaramona de Barcelona, actual seu del CaixaForum, edifici modernista de Puig i Cadafalch, va viure’s amb intensitat la vaga. La reticència de l’empresari a acceptar el reial decret va fer que acomiadés a 14 treballadores i, aleshores en solidaritat, 700 operàries de l’empresa abandonaren de nou la feina. Així, aquest espai cultural d’avui, hauria de recordar la memòria d’unes dures condicions de treball i fins i tot les lluites per aconseguir millores laborals.
En darrer terme assenyalar que la mobilització obrera va reforçar l’afiliació de ‘La Constància’: l’abril de 1913, tenia 2.000 associats i, en acabar l’atur, la xifra va arribar als 18.000.
