Vikings.

Ragnar-Lothbrok-640x360Una sèrie televisiva que aquest estiu està estimulant l’audiència és Vikings (Vikingos). Es tracta d’una producció d’History Channel i gira a l’entorn del llegendari guerrer nòrdic Ragnar Lodbrok i el seu clan. Ja s’ha rodat una segona temporada i l’any vinent segurament ens arribarà.

Història i llegenda es fonen en el relat que té un punt verídic, a més d’una bona ambientació costumista, en el primer acte documentat de pillatge a les terres de l’oest per part dels vikings, a l’abadia de St. Cuthbert a Lindisfarne (793), a la Gran Bretanya. Els episodis transcorren en el temps de la primera escomesa dels vikings a l’oest en busca de tresors, un període que històricament es considera que va finalitzar el 1066 amb la derrota de l’expedició de Harald a York, a la batalla de Hastings.

Ragnar i la seva gent van saquejar en diferents campanyes NorthumbriaBretanya i el baix Sena. Lluny de casa, després de llargues travessies amb els seus ràpids vaixells, els drakkars, atacaven per sorpresa, sortint del no-res, preferiblement a objectius dèbils o mal defensats del litoral o del curs dels rius.

Fent una referència general, el vikings eren guerrers (tanmateix, alguns com Ragnar grangers a temps parcial), de complexió molt forta, tot i en el camp de batalla, enfront de tropes ben preparades, van ser derrotats al llarg de la història casi tantes vegades com obtingueren victòries, tal i com desenvolupa Paddy Griffith al llibre Los vikingos. El Terror de Europa (2004).

Precisament aquest autor contextualitza la societat vikinga en un marc de privacions econòmiques, gran rigor climàtic, ímpetu comercial i guerrer a la recerca de botí, amb lluites intestines endèmiques que plantegen que una de les sortides, amb una millora tecnològica de navegació, era l’expansionisme ultramarí. Tot plegat, una realitat molt més complexa que la imatge romàntica i nacionalista escandinava apareguda durant el segle XIX la qual, ‘davant complexitats de la cada vegada més tecnològica vida de les societats modernes’, cercava refugi en les essències d’una suposada ‘edat d’or’ d’aventures i llibertat. El feixisme i com cita també Griffith, ‘els nazis semianalfabets’, adoptaren una visió degenerada sobre la crueltat i la barbàrie impostada segons els seus interessos del moment; d’altra banda altres moviments culturals han adoptat sovint clitxés o imatges estereotipades que no aborden el conjunt de fets i causes de ‘l’edat dels vikings’.

Entretinguem-nos doncs amb la impactant sèrie televisiva Vikings per intentar comprendre críticament qui eren: mitjançant les aventures marines i guerreres; les creences (el panteó dels dèus i les visions d’Odin i el corb), costums i lleialtats de clan; i de l’ambició de Ragnar i els seus acompanyants que acaben en un bany de sang.



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *