I Berwick lluità contra Felip V.

caldetes6Jimmy‘ (com apareix a la novel·la Victus de Sánchez Piñol), James Fitz-James Berwick, general dels exèrcits filipistes, vencedor davant dels austriacistes a la Batalla d’Almansa (1707), va obtenir de forma cruenta i expeditiva la rendició de Barcelona el 1714 i va ser el primer capità general borbònic de Catalunya. Doncs ell, cinc anys més tard, l’any 1719, al servei del rei de França, va lluitar contra la monarquia hispànica de Felip V.

L’eix París – Madrid de la Guerra de Successió (1702-1715), en la que Catalunya va jugar les seves cartes en un conflicte internacional per controlar la monarquia hispànica i finalment va quedar aïllada per les potències aliades i va ser derrotada; va trencar-se a partir de la política italiana de Felip V, promoguda de fet pel seu primer ministre, el cardenal Júlio – Giulio – Alberoni, per conquerir Sardenya i Sicília. Va haver-hi una nova recomposició d’aliances: es coaligaren el Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos (s’afegí a l’aliança el 1719), el Regne de la Gran Bretanya amb el seu antic enemic a la Guerra de Successió, França; i les hostilitats van començar el 1718. En el transcurs de la guerra que anava de mal en pitjor a la monarquia hispànica, la frontera dels Pirineus, el País Basc, Navarra i les valls pirinenques catalanes van ser atacades pels francesos.

A Catalunya, sota les ordres de Berwick, el comandant Francesc Bernic i escamots de miquelets catalans procedents del Rosselló van envair la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, el Pallars, la Noguera, la Cerdanya, la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà. En connivència amb aquesta ofensiva a la frontera, guerrillers austriacistes comandats per Joan Barceló i Anguera, Carrasclet, van alçar-se a les comarques meridionals (o del sud de Catalunya).

La política internacional uns mesos més tard va tornar a donar un gir: Felip V, perquè l’assumpte militar no anés a més davant de tan poderosos enemics, va destituir Alberoni el desembre de 1719 i va posar fi a l’aventura a Sardenya i Sicília. Abans de signar la pau, encara va haver temps perquè Verboom ‘el carnisser d’Anvers’ (Victus dixit), un altre vell conegut del bàndol filipista durant la Guerra de Successió,  posés setge a La Seu d’Urgell i després d’una setmana rendís la plaça el 29 de gener de 1720.

Finalitzat aquest pols internacional que va repercutir en la societat civil catalana perquè va haver d’acollir de nou una guerra, la repressió borbònica va redoblar-se sobre els revoltats austriacistes a Catalunya.



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *