‘Templar lo rigor de la justícia divina’

HistoriamemorablesitioLa ‘Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714’, del canonge carlí Mateo Bruguera, fill de Mataró, va ser publicada en dos volums: I (1871) i II (1872); és una obra antiga de referència per acostar-se al coneixement de la Barcelona assetjada per les tropes de Felip V. Bruguera va utilitzar per primera vegada el manuscrit del contemporani austriacista Francisco de Castellví Obando, i en el context que va ser escrita i publicada, el Sexenni Democràtic, va formar part del corpus teòric que va portar al pretendent carlí Carles VII a comprometre’s a restaurar els antics furs catalans en el marc de la Tercera guerra carlina.

Un aspecte curiós que recull l’obra i que ens ha de fer pensar en la mentalitat del moment, en una societat estamental i amb un component religiós a vegades intolerant per garantir l’ordre social, és una instrucció directòria de l’estiu de 1714 realitzada per sis religiosos de Barcelona, amb el Vicari General Josep Rifós, de família alellenca, al capdavant (Bruguera la reprodueix a la pàg. 89 del segon volum). El seu objectiu era ‘templar lo rigor de la justícia divina’ i literalment diu així: ‘De que instará ab tota eficacia per lo cumpliment de las constitucions de Cathaluña, que disposan la expulsió dels gitanos y vagamundos de la present ciutat, y tot lo Principat y de que á dits gitanos nols permetrá ni ab la cualitat de tambors y habitants de Barcelona’.

La diferència, com havien viscut els jueus, i la marginalitat, era mal vista i perseguida per alguns en nom de Déu.



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco.
Contacte: jauladell@hotmail.com .

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: ‘Templar lo rigor de la justícia divina’

  1. Miquel Estruch diu:

    Hahahaha…Jordi, sé que et farà molta gràcia això que et diré.
    El vicari Rifós (Mn. Josep Rifós i Cellent) era tiet meu.
    Hahaha….El seu germà Pere Joan Rifós i Cellent, natural de Sabadell i habitant a Alella, i la seva muller n’Elisabet Pujades de Vall i Saiol, eren rebesavis d’una rebesàvia meva.
    Entre el General Moragues per una banda i el vicari Rifós per l’altre, entre els meus avantpassats, ja veus d’on em vé la dèria a mi. #fanatisme #quinpeligru
    Hahahahaha…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *