Fins a aconseguir-ho!

Sóc independentista català, republicà i d’esquerres, i el concepte ‘patriotisme’ associat a l’essencialisme no em va gens, vagi per endavant. Unes afirmacions amb les que procuro ser conseqüent a partir d’observar la complexitat i els matisos de la història i de la realitat actual. Defenso la raó, el lliurepensament i em rebel·la la demagògia, l’autoritarisme i no comparteixo les suposades veritats immutables. Respecto però demano que em respectin i per això entenc que el respecte, valgui la redundància de la paraula, s’ha de guanyar.

Així em defineixo i pel fet d’escriure-ho no és cap plus de suposada valentia davant d’una realitat que vull canviant, tot i que sí de determinació i d’acció cívica. A curt termini ho centro en la perseverança per assolir una consulta democràtica sobre el futur del país, Catalunya: Independència Sí o No. I, és clar, per a incidir en l’opció que defenso per raons històriques, socials i econòmiques d’un nou país que vull més lliure i just. A ningú li haig de dictar el que ha de fer, faltaria més, però sí explicar, donar raons, participar i generar activitat i opinió.

Bé, de nou potser són paraules que per mi tenen correspondència en la identificació amb el projecte polític independentista, amb un opció personal de partit i participació en entitats cíviques, però que comparteix sobretot una base comuna plural, suprapartidista, sense que això signifiqui per a ningú renunciar a la crítica necessària per avançar.

Escric fins ara molt jo, jo… entenc però com eix principal de tota acció que formem part d’un col·lectiu, d’un poble, subjecte polític o no per definició de no recordo ara quina declaració; on totes les opcions de futur i progrés en democràcia es contemplen (per fi! ha costat aquesta normalitat!) i l’independentisme està demostrant la seva vitalitat i connexió amb la realitat. Vivim i hem de viure moments apassionants.

ElBornM’il·lusiona l’esdevenidor i espais de memòria com el nou El Born Centre Cultural  que pot ser molt vàlid  (així mateix el programa d’activitats generals del Tricentenari 1714-2014, el propi de Barcelona i d’altres indrets com la Comissió Maresme, 1713-1714) – per connectar amb honradesa intel·lectual el present amb el coneixement històric. Perquè parafrasejant una coneguda cita de T. S. Eliot ‘el sentit històric inclou la percepció no tan sols del passat, sinó de la seva presència en el present’.

Un toc d’ànim per la mobilització democràtica per un Estat propi tal i com comença el títol, ‘fins a aconseguir-ho!’.

Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Fins a aconseguir-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *