Notes històriques sobre la Guerra de Successió a Badalona

Des de fa uns anys Òmnium Cultural al Barcelonès Nord commemora la Diada a Badalona amb una jornada prèvia sota el nom Trencant Setges. El fil argumental és la reconstrucció dels fets de 1714. Prenen rellevància les activitats divulgatives per a totes les edats a Dalt de la Vila; una xerrada de caire històric i un espectacle dramatitzat a la platja amb sortida de llaguts cap al setge de Barcelona. Aquest fet relatat tracta de l’ajut que alguns badalonins van fer per portar avituallaments a la ciutat comtal, esquivant el bloqueig naval i quan Badalona era un lloc d’allotjament de les tropes borbòniques.

LlibreFeliudelaPenyaConsultant bibliografia amb el periodista Àlex Asensio, ja que ambdós som autors del projecte guanyador de la II Beca de recerca històrica d’Alella centrada en la Guerra de Successió, feina que portem a terme en l’actualitat, he llegit unes notes que no coneixia sobre Badalona al llibre de Benet Oliva, ‘La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona’ (2001). 

Oliva explica les disputes dins del Consell de Cent entre el conseller en cap el jurista Rafael de Casanova i el conseller segon el mercader Salvador Feliu de la Penya, encarregat de la Junta de Proveïments de la Barcelona assetjada. En conret cita una carta de Casanova de 1728 transcrita pel contemporani Francesc Castellví, al volum 6 de les ‘Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725…’, en què afirma que l’any 1714 van portar-li pres un patró de Badalona ‘que havia llegado con tres arrobas de arroz y media carga de vino […] era muy apassionado al partido contrario’, el relat continua: ‘declaro que tenia passaporte del Duque de Berwick, reconoci el papel vi era una orden de Berwick [cap de les tropes borbòniques] al Comandante de Badalona para que permitiera cargar algunos mantenimientos para llevarlos a Barcelona, esto me dio mas motivos de sospechas y les dixe que mandaria darle tormentos, oida esta resolución declaro que tenia una carta para Salvador Feliu Conseller Segundo que me entrego…’.

Oliva indaga més en aquest afer i ho contrasta amb la versió del secretari Joan Francesc de Verneda citada per Ernest Lluch a ‘L’alternativa catalana (1700-1714-1740)’: ‘Entró el dia 15 de Agosto un paysano de Mataró con pasaporte del enemigo conducido de un barco de Badalona… traía una carta de D. José Marés para el Conceller segundo de Barcelona y en ella les persuadia facilitase la Capitulación de la Plaza cuanto antes, pues se conseguirían buenos pactos y si no se aprovechaba de la ocasión se seguiría la ruina de Barcelona; con el seguro que a él no se les haría el menor daño, ni a su persona ni a sus bienes. Despreció el Conceller segundo la noticia como me lo comunicó a mi, sin querer responder a la carta, por comprender ser puro artificio del enemigo’.

Feliu de la Penya en la Junta de Govern del 4 de setembre de 1714, va alinear-se ‘amb els sectors populars contraris a qualsevol negociació que no preveiés la coservació de privilegis i constitucions’, per contra Rafael de Casanova, com a cap visible del sector aristocràtic ‘encapçalava una postura possibilista partidària d’un armistici per guanyar temps i rebre ajut exterior’.

Feliu va formar part de la comissió que va rendir la ciutat i l’historiador Benet Oliva especula que potser ‘degué negociar algún estatus personal, ja que el 1717 ja havia tornat de l’exili – suposant que aquest fos real en el seu cas -, vivia a Badalona ‘desterrat’ ‘. Probablement – continua Oliva – vivia en la casa que ‘hi tenia la seva tia, Teresa Isern i Rafart, vídua de Joan Colomer, comprada per aquest a Rafael Vehils l’any 1677 junt amb peces del Pomar i altres’. Aquesta situació s’allargaria fins l’amnistia de 1725 amb el retorn del patrimoni segrestat (sobretot de la seva dona), ja que la seva riquesa mercantívola s’havia fos abans, no tant per efectes de la repressió sinó per la implicació dels seus cabdals en el bàndol perdedor.

caldetes6Respecte a la vila de Badalona, La Gazeta de Barcelona (publicada l’11 d’agost de 1713), va anotar que va ser víctima d’un saqueig per part de les tropes filipistes el 4 d’agost de 1713. Les cròniques del contemporani Francesc Castellví, assenyalen com responsables de la repressió de Teià, Vilassar, Arenys, Horta i Badalona, el general Melchor Cano i el general Arpajón (citat per Joaquim Albareda, La Guerra de Successió i l’Onze de Setembre).

Retornant a les actuacions que poden fer-se avui dia a l’entorn de la memòria històrica, potser caldria plantejar-se impulsar una recerca o bé una posada al dia del material dispers a l’entorn de la Guerra de Successió a Badalona. Sinó amb impuls municipal – com ha fet Alella – doncs per part de la societat civil organitzada, que doni oportunitat de publicar a nous estudiants d’història locals en el marc dels 300 anys de l’11 de setembre de 1714.

Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *