‘Los nets dels Almogavers’.

Voluntariscatalans1870Ahir vaig visitar en familia i amb uns amics el Museu Marítim de Barcelona i em va sorprendre un quadre de Ramon Padró i Pedret, ‘Embarcament dels voluntaris catalans al port de Barcelona’ (1870).

Tenia molt fresca la referència dels Voluntaris Catalans a la Guerra d’Àfrica el 1860 a partir del famós quadre encarregat per la Diputació de Barcelona a Marià Fortuny, ‘La Batalla de Tetuan’ (Roma, 1863-65). Però no coneixia altres aventures de voluntaris catalans fins a la Primera Guerra Mundial.

La Diputació barcelonina, d’acord amb els interessos de la burgesia, va impulsar la creació el 1859 d’un cos de voluntaris per a la lluita colonial al Marroc, una operació que va reforçar políticament Víctor Balaguer i el general Joan Prim.

Els 466 escollits tenien el compromís d’una oferta laboral si tornaven i una pensió vitalícia a la família en cas de causar baixa en la lluita. L’obra musical de Josep Anselm Clavé ‘Los nets dels Almogavers’ va ser creada per popularitzar la intervenció en combat d’aquests batalló de soldats, veritable carn de canó a primera línea de foc, amb barretina, faixa i espardenyes al servei de la corona espanyola.

Durant la Guerra dels 10 anys a Cuba, la Diputació de Barcelona va tornar a crear un cos militaritzat de voluntaris catalans el 1869. El seu paper és molt menys conegut i per això m’ha despertat la curiositat ja que la seva formació també responia a interessos comercials i de participació en el domini colonial de la burgesia catalana.

La història de Catalunya es plena de matisos amb un comú denominador nacional: la voluntat de ser, tot i no tenir un Estat propi que va ser manllevat per la força de les armes per l’exèrcit espanyol i francès al segle XVIII; i, sovint, tot i potenciar la riquesa conjunta, de tenir l’Estat on et trobes en contra. Arribat el moment com el que vivim, quan hi ha l’oportunitat democràtica d’un Estat propi, el coratge és per fer-nos mereixedors de la plena llibertat en una societat amb un valors civils i una acció política més justa i de progrés.

En aquest darrer paràgraf com veieu, he traspassat conscientment la línea d’historiador per fer difusió ideològica perquè el moment històric requereix que intentem assolir – pels nostres fills, per nosaltres mateixos, per respecte a les persones que han lluitat abans per la llibertat – aquest profund canvi d’arrel democràtica: un país plenament sobirà, Catalunya.

Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *