La joïa de la corona del Museu del Louvre, el retrat pictòric de Lisa Gherardini més conegut com Mona Lisa o La Giaconda, obra de Leonardo da Vinci, realitzada entre 1503 i 1506, va ser robada ara farà cent anys l’agost de 1911. Impactant, no? Un enigma més a l’entorn del segurament i, no és una frase publicitària, quadre més famós del món que va aparèixer misteriosament a Florència dos anys més tard el 1913.
Un episodi que desconeixia i que va cridar-me l’atenció al visitar l’exposició Devorar París de Picasso, ja que el pintor va ser interrogat per la policia francesa sobre l’afer perquè resident a París tenia en el seu poder dues estatuetes ibèriques robades anteriorment al Louvre.
La fascinació per l’episodi pot transportar fàcilment la nostra imaginació a la trama inicial que descriu Dan Brown a la novel·la El codi da Vinci dins del famós museu parisenc, així com també en les imatges de la pel·lícula, que ens situen de nit amb l’edifici tancat amb totes les impressionants obres d’art a l’abast dels personatges.
Clar que pels artistes més provocadors i avantguardistes de l’art modern calia trencar amb l’art antic i les seves normes i convencionalismes com ho expressava i teoritzava entre d’altres, Marcel Duchamp:
