‘En la calle hay coches ardiendo, los parados se están divirtiendo’ (El norte está lleno de frío, Ilegales). Ahir vaig veure una estona de l’Informe Semanal a la primera cadena estatal, en concret el reportatge sobre els disturbis violents a diferents barris londinencs i localitats angleses. De fons sonaven The Clash, White riot i Straight to hell. La crisi econòmica i social colpeja fort, sobretot als menys afavorits.
Les tensions fan trontollar l’ordre: London’s burning i no precisament d’aburriment. Compte, perquè el model conservador ho té clar aquí, a Londres i a la Xina Popular. Al respecte, seguint l’estil de l’article d’avui citaré una altra estrofa: ‘El rebaño está tranquilo, los perros lo han recogido, mientras tanto en los despachos se cogen buenos empachos’ (35 millones de borregos, MCD).
I, encara més: ‘The money feels good, and your life you like it well’ (The guns of Brixton, The Clash). Som conscients però del moment que vivim? L’esquerra transformadora i de progrés té una gran responsabilitat a saber escoltar i trobar respostes pròpies en sentit modern i positiu, respectuós amb la diferència.
