El general Savalls a Besalú.
De petit vivia al carrer Tomás de Zumalacárregui al barri de Bufalà de Badalona. Era un infant quan el carrer va recuperar el seu nom anterior al 1939, carrer del Doctor Robert. Va ser l’any 1982, segons el llibre Tots els carrers de Badalona, i van canviar-se les plaques identificatives.
El cognom Zu-ma-la-cá-rre-gui era extrany i sonava contundent quan havia d’utilitzar-lo al col·legi o bé quan el repetíem la colla del carrer. D’altra banda, tenia una justa correspondència amb la imatge del personatge als llibres d’història. Tinc el record de sorprendrem: mirada ferrenya, bigoti i patilles espectaculars, boina carlina i porte militar, un look molt romàntic i ‘decimonònic’. El general Zumalacárregui imposava.
És un episodi si es vol trivial però per a mi va ser un motiu de curiositat sobre el carlisme. Anys més tard, a la facultat d’història, vaig consultar de forma crítica la bibliografia existent al respecte, vaig fer recerca per arxius, sobretot fonts d’hemeroteca i vaig entrevistar a dos requetès badalonins en actiu l’any 1936. El resultat va ser un article menor del carlisme a Badalona a la revista Carrer dels Arbres del Museu de Badalona (núm. 8; i també algunes referències en un altre article en el núm. 9). Posteriorment, he fet algunes entrades curtes en aquest mateix bloc sobre algun prohom badaloní i episodis de violència a l’entorn del Sindicat Lliure contra l’obrerisme organitzat en la CNT.
Ara portava un temps força desconectat sobre el tema i avui m’ha fet força il·lusió comprar-me el llibre El carlismo y las guerras carlistas escrit per tres grans especialistes: Julio Aróstegui, Jordi Canal i Eduardo G. Calleja, amb l’edició rústica de maig de 2011.
