Pompeu Fabra, badaloní de cor, torna a la ciutat.

‘Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas’. General Queipo de Llano. Les paraules em sembla que parlen per si soles, són els ‘arguments del sabre’.

Ahir al matí, a la nostra ciutat, l’ajuntament i la societat civil van donar un pas més per honorar conjuntament al Mestre Fabra, ciutadà de Badalona. Un petit itinerari, amb diferents parlaments i lectures poètiques; la descoberta d’una placa municipal commemorativa al carrer de la Mercè 34, domicili on Fabra va escriure el Diccionari general de la llengua catalana i i el seu darrer a la ciutat abans de marxar a l’exili l’any 1939; i la implicació als portals i balcons dels veïns del carrer de la Mercè amb paraules al·legòriques al diccionari, van donar cos a una jornada força concorreguda i reeixida.

L’activitat és un pas més per reconèixer la vinculació de Pompeu Fabra i Poch amb la ciutat, després de l’exitosa exposició ‘Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom’ produïda per l’Espai Betúlia dins de la programació de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010, i l’atorgament del nom de la parada de metro de la L2 Badalona Pompeu Fabra i el seu nom per a la futura plaça central de la ciutat, compartint veïnatge amb un altre personatge destacat amb projecció local, l’alcalde republicà Frederic Xifré, víctima dels feixistes que per altre part portar a l’exili a Fabra, tal i com va assenyalar ahir en el seu parlament el regidor de Cultura, Mateu Chalmeta.

Ara fa uns anys, des de la secció local d’ERC, vaig participar en la catalogació i cessió a la Universitat de Barcelona i al Museu de Badalona d’un fons de llibres que, per les seves notes manuscrites i temàtica, havien format part de la biblioteca de Pompeu Fabra, espoliada l’any 1939 i després de diferents anècdotes de la història, havia anat a parar una part a Esquerra Badalona els primers anys del període democràtic. Entre tots hem anat reparant la injustícia.

Tweet