L’obra cabdal de l’escriptor i periodista ucraïnès Vassili Grossman, Vida i destí, ja es troba traduïda al català. Ha estat el llibre de Sant Jordi que m’han regalat i tot just començar-lo a llegir ja m’ha captivat. Per la seva qualitat literària i per l’interès que em desperten les qüestions que planteja i els escenaris on es desenvolupa: la Segona Guerra Mundial, l’horror de la batalla d’Stalingrad, els crims contra la humanitat de Hitler i d’Stalin, ambdós al capdavant de dos règims despietats.
La publicació de la novel·la mateixa és tot un exemple de la pèrdua de la força moral i ideològica del comunisme a l’URSS, ja que les autoritats soviètiques van prohibir l’obra i perquè no veiés mai la llum, van requisar-la l’any 1959. Una còpia microfilmada va lograr sortir del país i va publicar-se a França el 1980, l’autor però no va poder veure el seu somni complert ja que va morir molt abans, l’any 1964. L’afany de llibertat enfront de la submissió totalitària és la causa de la persecució de les lletres escrites de Grossman.
L’autor dóna protagonisme a les històries humanes i als sentiments, perquè la història la fan els homes i les dones, amb les seves vivències i la seva mort. Una narració àgil i crua, com els tràgics esdeveniments que descriu, amb un component autobiogràfic.
Després d’aquest parèntesi, torno a la lectura que avança.
