Fa poc he conegut un cas concret d’una persona desapareguda durant la Guerra Civil. D’un d’aquests milers de morts oblidats de les fosses comunes. La seva néta, la Marta, amb una gran tenacitat està cercant per arxius oficials de l’època i també amb testimonis, dades del seu avi, l’Hermén Mariné, per tal de – si ho aconsegueix – poder enterrar dignament les seves despulles. Així l’hi va prometre a la seva àvia abans de morir.
I dic si ho aconsegueix perquè s’està trobant tota classe d’impediments: problemes de catalogació de l’arxiu municipal a Montgat, on l’Hermén vivia i treballava de paleta i després d’agutzil; la no catalogació de tota la documentació municipal i dels partits i sindicats que es troba a l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca i que forma part dels cèlebres “Papers de Salamanca” que no acaben mai de tornar; les restriccions d’accés a la informació per part de les fons militars.
Tota una carrera d’obstacles per poder trobar al seu avi, el qual segons testimonis va ser vist per darrera vegada, descalç i malalt durant la retirada pels voltants de Roda de Ter.
El seu cas forma part del conjunt d’expedients que la Generalitat de Catalunya ha obert per tal d’identificar les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió franquista, una part de la nostra història que s’ha de tancar amb dignitat i justícia.
