Èxit, sí, però també tinc massa preguntes sense respondre. La manifestació d’ahir a Barcelona va fer evident que hi ha un país al darrere del sobiranisme, de l’identitari i del pràctic: alguns ho notem al cor, però tots, tots, a la butxaca amb l’espoli fiscal i els límits centralistes a l’estat del benestar i els mals serveis.
Ara bé, és l’inici d’un nou cicle polític cap a l’autodeterminació? Quin serà l’abast polític real d’aquesta mobilització? El politiqueig partidista ens ennuagarà? Sabrem primar la via sobiranista enfront dels unionistes i els seus dics de contenció polítics, sindicals, mediàtics, quan no constitucionals i legals?
Pensant en positiu i amb la nació al cap, em d’anar teixint col·lectivament la nostra via cap a un estat propi que garanteixi la igualtat d’oportunitats i un estat del benestar i de serveis modern i eficaç. Sinó és per viure millor, fent nació i decidint com resoldre els problemes que ens afectin, de què la independència!
