Aquest matí he participat a Ràdio Ciutat Badalona d’un debat d’aquests d’embolica que fa fort: defensar en antena la conversió del Valle de los Caídos en un memorial de tots els morts de la Guerra Civil i la repressió franquista, així com prohibir-hi els actes d’exaltació del franquisme, tenint com a interlocutor un falangista de pedra picada (Governador civil d’antany), d’avançada edat, d’idees fixes i avui 20-N. Quin panorama!
El debat ha començat amb apassionament per ambdues parts, amb visions oposades, però amb la meva ferma voluntat de passar la prova del cotó de la crítica històrica de les fonts i els autors que validaven les seves “certeses” històriques. Ha estat aleshores quan desmuntant les seves falàcies sobre la manca de treballadors forçats per construir el Valle de los Caídos; també sobre la dictadura franquista i posant sobre la taula els mètodes feixistes de repressió, que la cosa s’ha anat de mare.
Uf! de poc s’hi queda! aarrgghh! (s’escolta des del microfon).
Tanmateix, no m’he estat de dir-li que sí, que es veritat que no s’ha fet justícia amb la figura de Franco i els del seu règim, faltaria més! perquè haurien d’haver passat o passar per tribunals independents per a ser jutjats i castigats per tota classe d’actuacions afavorides pel règim dictatorial.
Finalment una perla seva: “ahora no hay libertad, hay libertinaje”, vaja serà el que l’ha permès poder-se expressar en antena sense por que ningú el vingui a buscar amb intencions gens prosaiques, no com en altres temps, no?.
