El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, ha volgut posar en dubte la credibilitat dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Els qualifica en una entrevista a El Periódico de parcials i nacionalistes amb una visió esbiaixada de la realitat, això que la corporació que reuneix les emissores de la Generalitat, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, està dirigida per un exministre socialista, Joan Majó. Una situació que contrasta amb les contínues crítiques els darrers temps cap a l’espanyolització de Televisió de Catalunya.
Què pot motivar aquesta crítica desaforada del portaveu socialista? Us escric una explicació.
Ara fa un parell de mesos va aprovar-se al Parlament, la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la qual es preveuen una sèrie de canvis significatius per tal de crear uns mitjans nacionals i lliures.
I què vol dir això? doncs, que els membres del consell de govern del nou ens ja no seran elegits a proposta dels partits polítics, sinó per la rellevància dels seus mèrits professionals. També la màxima capacitat executiva de la Corporació recaurà en el director general, que, per primera vegada, serà escollit a través d’una convocatòria pública entre persones de prestigi en l’àmbit audiovisual.
S’obre una oportunitat per posar fi a l’intervencionisme sobre els mitjans de comunicació públics, i casualment, hi ha qui – quan no ho ha pogut evitar políticament abans – posa el crit al cel de forma barroera, ja que ho disfressa de victimisme respecte al nacionalisme català. No cola. Està clar quins interessos defensa aquest significat polític. Quina llauna!
