Angelina Colubret fou una dona lluitadora, d’esquerres, compromesa amb la millora de l’educació i amb l’ensenyament del català a l’escola. L’oblit de la història ha fet pràcticament invisible aquesta badalonina que va desplegar una important tasca en l’àmbit de la política i en el món de l’ensenyament durant els anys de la Segona República. Poques dades biogràfiques hi ha d’ella però suficients per rescatar el seu nom de la massa silenciada de dones republicanes.
Vaig entrar en contacte amb la figura d’Angelina Colubret mitjançant el meu llibre Entre els moviments socials i la llar. Àmbit públic i privat de les badalonines al llarg de cent anys (1897-1997). L’any 1931, Colubret va publicar diferents articles al setmanari badaloní Lluita. Portaveu d’Esquerra Catalana Federal, una de les branques que formaven Esquerra Republicana de Catalunya a Badalona. Colubret en els seus articles assenyalava la necessitat de la mobilització femenina en pro de la cultura, a fi “d’alliberar-se d’aquells prejudicis que l’impossibilitaven de caminar sola” i es més, també “per ajudar als nostres companys“. Va escriure en defensa de l’ensenyament del català a l’escola després del període repressiu de la llengua catalana de la Dictadura de Primo de Rivera. I, la seva capacitat emprenedora, va fer que amb altres dones, es constituís el Comitè Femení del Centre d’Esquerra Catalana Federal al barri d’Artigues.
Posteriorment, el llibre Les dones d’Esquerra, de la historiadora Dolors Ivern, va tornar-me a posar sobre la pista de l’Angelina, tot i que coneixia també poques dades d’ella. Escriu Ivern sobre Colubret: “important propagandista a la Secció Femenina d’Esquerra. En el Primer Congrés Nacional Ordinari, celebrat el febrer de 1932, va ser la secretària de la Ponència d’Ensenyament, i va formar part del Comitè Central del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya“.
Ara, fa ben poques setmanes, llegint el llibre Àlbum de la memòria compartida. República i Guerra Civil a Badalona, de Montserrat Carreras i Emili Ferrando, el testimoniatge d’Adoni González Mateos, va tornar a fer aparèixer l’Angelina Colubret – Angelina Coulubret – segons recorda ell. L’Adoni explica que ell vivia en el carrer Guifré entre els carrers Conquista i Sagunt, i tres portes a la dreta vivia l’Angelina que “había ocupado un importante cargo en la Generalitat de Cataluña, creo que había sido consellera de la Generalitat en el área de Ensenyament“. Adoni afegeix “fue una gran promotora de la escuela moderna y compañera sentimental de Andreu Nin“. Potser -faig un incís – aquest episodi podria haver-se facilitat ja que Nin venia sovint Badalona: feia de traductor de rus per a l’editorial badalonina Proa i va ser nomenat secretari de l’alcalde d’ERC, Joan Deulofeu i Arquer l’any 1934.
El testimoni d’Adoni continua: “ella era de una dignidad asombrosa, férrea, mucho más allá de lo humanamente necesario. Fue duramente reprimdida (pel franquisme) y se le negó la facultad de dar clases; lo hacía a escondidas en su casa, pero no siempre tenía los alumnos suficientes y llegó a pasar hambre física. En mi beneficio, pude encontrar la forma de ayudarla y la contraté para que los fines de semana y festivos hiciera de canguro de mis hijos, con lo cual ellos tuvieron una de las mejores pedagogas que tal vez han existido en nuestro país. Con la llegada de la democracia me preocupé de solucionarle y tramitarle su reconocimiento, por lo que quedó una maravillosa paga más algunos ‘atrasos’. Entonces aparecieron sus hijos y se la llevaron“.
Com es pot veure, hi ha molt camp per recórrer per ‘descobrir’ Angelina Colubret, i m’atreviria a dir que és un deure o fins i tot un deute històric, tan per la nostra ciutat, Badalona, com pel nostre país, Catalunya.
