Com tantes altres entitats de Badalona, segons la visió dels falangistes, el “delicte” de l’Agrupació Excursionista de Badalona, entitat que havia fundat i gestionava el Museu de Badalona des de l’any 1933, era el seu caràcter catalanista. Per això, segons escriu l’historiador Joan Villarroya “l’Agrupació va ser clausurada al febrer de 1940 per membres de Falange (tots de Badalona) i la guàrdia civil. La seva junta fou cridada a declarar i alguns dels seus membres obligats a beure oli de ricí”.
Què va passar aleshores amb l’incipient Museu de Badalona? Doncs, en ser clausurada l’entitat, el museu fou tancat i els seus fons van ser espoliats. Les peces arqueològiques van traslladar-se al Museu Arqueològic de Barcelona, i la col·lecció Sala, una part d’ella sufragada per subscripció popular, dedicada a la pesca i la marina, va anar al Museu Marítim de Barcelona.
El primer Ajuntament democràtic va aconseguir el retorn a Badalona d’algunes de les peces arqueològiques més importants: la Venus, la tabula hospitalis, les pollagueres i l’estela ibèrica de Can Peixau. Va ser tot un esdeveniment de ciutat que començava a fer cicatritzar la barbàrie cultural comesa quaranta anys abans pels qui defensaven la mort davant de la intel·ligència.
Avui, 25 de juliol del 2007, amb el retorn a Badalona de més de 600 peces arqueològiques i amb un homenatge a l’Agrupació Excursionista de Badalona i als seus membres, es tanca un contenciós històric respecte el fons arqueològic. De tota manera, encara hi ha feina per fer: aconseguir el retorn de la col·lecció Sala.
