El passat mes de desembre la Diputació de Barcelona va publicar el llibre Modernisme a l’entorn de Barcelona. Encara no l’he pogut consultar, tot i la suggerent portada: la fàbrica de La Llauna de Badalona vista des de les vies i les catenàries del tren. Un reclam que ens mostra com el moviment artístic modernista és important fora de Barcelona ciutat, i té uns lligams directes amb el procés industrialitzador del nostre país.
A pocs metres de la La Llauna (l’edifici acull l’IES B-4 i la part posterior aviat el CEIP Progrés), a l’altre costat de la via del tren, s’hi troba la fàbrica encara en funcionament de l’Anís del Mono, un altre exponent arquitectònic de primer ordre, tal i com també ho és l’antiga fàbrica Giró, després Can Casacuberta (seu de la Biblioteca central i aviat també de l’Espai Betúlia dedicat a les lletres), situada molt a prop de les dues anteriors.
Fàbriques i cases particulars d’industrials i de professionals liberals de finals del segle XIX i començaments del XX, així com tot un entorn urbà característic de l’eixample de la ciutat, formen part d’un destacat patrimoni modernista badaloní.
Tanmateix, les “9 Rutes del Modernisme prop de Barcelona” organitzades per la mateixa Diputació de Barcelona, no compten amb Badalona en els seus itineraris.
No es qüestió però de comparar-se patrimonialment amb d’altres poblacions incloses dins de les rutes, no es això, però sí que es pot interpretar que manquen complicitats dins i fora de Badalona, per projectar des d’una vessant cultural la nostra ciutat com referent metropolità i català.
Aquest interès pel patrimoni i la història, entenc que hauria de facilitar també la vitalitat i difusió de la identitat badalonina en un moment de plena transformació urbanística i social de la ciutat.
Ja se sap, si no són coses relacionades amb la feria d’abril, el bàsquet, pisos de luxe prop de Barcelona o ports megamacus i coses així no gasta la pena de projectar res de res…
La resposta del perquè Badalona no consta a les rutes modernistes (i de la majoria de corrents i estapes històriques) és ben senzilla. Des de ja fa anys, els diferents Governs municipals no han deixat d’aplicar el model de ciutat-dormitori per Badalona amb les seves nefastes conseqüències. Amb aquesta mentalitat, tot el patrimoni històric i cultural de Badalona no es considera tal, i, per tant, digne d’esdevenir part de les diferents rutes dels Països Catalans, tot creant una imatge més cultural de Badalona. Pel contrari, són concebuts com entreteniments per la canalla, arxius per diferents treballs i entreteniment pel cap de setmana.
Tenint un patrimoni com té Badalona, que va des dels íbers, passant pels romans, tot el casc antic mitjaval i Sant Geroni de la Murtra, l’antiga zona industrial amb edificis que són tot un símbol com la CACI o la Llauna i edificis modernistes, que en tenim uns quants, l’Ajuntament no té excusa per no promoure aquest patrimoni per tal que s’inclogui en les rutes culturals, sinó és que, com dic, vol crear una cultura només de cap de setmana, la cultura que es fomenta en les ciutats-dormitori.
Salut