D’aquí uns dies, el 7 de desembre, farà 520 anys de l’atemptat contra el rei Ferran el Catòlic a Barcelona (1492). El monarca va resultat ferit d’un cop d’espassa al clatell per Joan de Canyamars quan baixava les escales amb la reina Isabel del Palau Reial a la plaça del Rei. L’atacant va aprofitar aquest moment idoni de sortida per acostar-s’hi i agredir-lo per l’esquena però la primera embestida sembla ser que va aturar-la parcialment un collar reial. Va perdre el factor sorpresa i immediatament va ser aturat i arrestat pels integrants de la comitiva que protegien els Reis Catòlics.
Va ser torturat i va tenir una execució pública d’extrema crueltat i sadisme que podríem qualificar de gore en termes actuals: mutilacions… Els Reis Catòlics van allunyar-se de la ciutat comtal per por d’un complot i per guarir la ferida instal·lant-se al monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
Canyamars era un pagès maresmenc de remença (es troba documentat a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars), d’uns seixanta anys que els jutges dictaminaren després del regicidi frustrat i amb l’ús de la tortura com a boig ‘amb ànim diabòlic’. Tanmateix un any abans, havia heredat els béns del seu pare sense que hagués estat incapacitat.
La versió oficial aleshores que es tractava d’un pertorbat ha continuat vigent. Molt sovint els regicidis són explicats així com accions de bojos i persones amb problemes mentals.
Era ell però, un boig? un ‘llop solitari’? o bé formava part d’un complot (molt comuns a l’època)? Cal pensar que Canyamars va viatjar sol a Barcelona des de Canyamars, Dosrius, va esperar el moment propici (amagat a la capella de Santa Maria), va situar-se darrera de la comitiva reial i va actuar? Coneixia que el rei estava allà aquell dia, quan sortiria a la plaça i va triar el lloc més idoni per tenir una oportunitat d’atacar-lo abans que no l’aturessin els que el protegien? Era potser un exaltat per la misèria, un desesperat, o bé un ‘home de palla’, un boig, d’alguns nobles feudals o d’antics remences descontents?
Sobre Joan de Canyamars podeu veure més dades i una narració de l’episodi al blog del medievalista mataroní Quim Graupera: Maresme Medieval.
Respecte a Alella es coneix que un dels caps dels remences era Pere Company, personatge que seria bo poder ampliar el seu coneixement.
