Goethe, immortal autor de Faust, anomenava respectuosament ‘misteriós taller de Déu’ a la història. I, un llibre per a gaudir-ne és Moments estel·lars de la humanitat (1927) d’Stefan Zweig. Gran narrador, amb un estil fi, directe i minuciós, ens explica amb molt d’encert moments decisius i personatges rellevants en catorze relats històrics de diferents èpoques.
La història se’ns fa propera i entenedora amb relats curts que són obres mestres de síntesi com la caiguda de l’Imperi d’Orient, de Bizanci (Constantinoble), a mans dels turcs comandants pel sultà Mehmet ‘jove apassionat i àvid de glòria’. Un altre relat que m’ha sorprès és la història de Vasco Nuñez de Balboa. Descobridor intrèpit de l’Oceà Pacífic en una ‘fugida cap a la immortalitat’, cruel i traïdor en un món de traïdors i cobdiciosos, després d’aconseguir la glòria va morir ajusticiat quan li va posar la mà a l’espatlla i el declarà presoner, el seu anterior home de confiança, Francisco Pizarro que va passar a fer-se càrrec de la conquesta de ‘Birú’ (Perú). Molt curiosa és la història del veritable autor de l’himne ‘Allons, enfants de la patrie…’, La Marsellesa, concebuda originalment pel capità francès Rouget en un altre context a Estrasburg. O, ‘El minut universal de Waterloo’ sobre el mariscal Grouchy encarregat per Napoleó de perseguir l’exèrcit prussià i per obediència cega no va atrevir-se a desobeir les ordres i córrer a socòrrer’l enmig de la batalla de Waterloo, una decisió ‘seva’ que hauria canviat possiblement el curs de la història.
Dostoievski, Tolstoi, la lluita pel Pol Sud… el ‘tren segellat’ amb autorització dels alemanys enmig de la Primera Guerra Mundial, que va portar a Lenin fins a Petrograd per emprendre la revolució, per tal de superar el cop d’Estat anterior al règim autocràtic dels Tsars organitzat ‘per diplomàtics anglesos i francesos per impedir que els tsars firmessin la pau amb Alemanya’. I, un darrer relat sobre el president nordamericà Woodrow Wilson vist des d’una perspectiva de fracàs dels seus ideals humanistes de League of Nations, la Societat de Nacions, a conseqüència dels egoïsmes de les potències europees que aventuraven el desastre de la Segona Guerra Mundial anys més tard.
La pròpia biografia de Stefan Zaweig és un compendi d’història. Nascut a Viena, fill d’una adinerada família jueva, va freqüentar els moviments avantguardistes, va servir temporalment a l’exèrcit austriac abans d’exiliar-se a Suïssa per les seves conviccions antibel·licistes durant la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, davant de la pujada del nazisme i la prohibició dels seus llibres tot i que era un escriptor molt conegut a l’epoca, va marxar a Londres (com l’historiador Eric Hobsbawm, un altre jueu europeu exiliat) i més endavant a Sud Amèrica. Va suicidar-se al Brasil amb la seva esposa el febrer de 1942, desesperat pel que pensava aleshores triomf mundial de la barbàrie nazi.
*L’autor del dibuix d’Stefan Zweig és Álex Martínez Ruano (Diboos, blog).
