El procés d’incautació i d’inventari de Can Calderó d’Alella (1936-1939)

A la VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme que vam acollir Cerquem les Arrels, Centre de Recerca Històrica d’Alella, el dissabte 20 d’octubre al Centre Cultural Can Lleonart, vaig presentar la comunicació que dóna nom a aquest post. El fet en sí va suposar una anècdota curiosa que, de forma divertida, va generar l’atenció dels assistents (era la setena comunicació de les 13 previstes) quan vaig començar la meva intervenció demanant si algú havia agafat la meva carpeta de la Trobada on tenia l’exposició que havia de fer (2 minuts abans d’iniciar-la va desaparèixer de forma fortuïta). Va tocar improvitzar al llarg de 10′ i sobre la marxa sembla ser que vaig fer una intervenció bastant amena i gens encotillada amb la lectura d’un text preparat.

La comunicació segueix la línia de recerca que havia emprès amb el treball Alella, poble d’acollida: nouvinguts i refugiats (1936-1939), presentat a la V Trobada a Vilassar de Dalt (2011) i pendent de publicació, en què incidia en l’ús humanitari de les principals finques incautades a Alella durant la Guerra Civil.

El punt d’atenció concret ara és sobre Can Calderó, una masia originària del segle XIII que, després de diferents propietaris, va ser el casal dels Calderó de passat austriacista. Quan va finir la línia d’herència masculina directa l’any 1911, un nebot, Miquel Bosch de Calderó va heretar la propietat. Catòlic fervent, va restaurar la casa i la capella dedicada a la Verge de Núria l’any 1914, organitzant un aplec amb la bandera catalana al balcó de la casa i la presència de Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés, cap del partit dretà Defensa Social (i més endavant un dels fundadors de la Unión Monárquica Nacional i adherit al Movimiento Nacional el 1936). Segons sembla Bosch de Calderó era un gran entusiasta de la Defensa Social. El 1916 va casar-se amb l’acabalada Maria Damm (família dels cervesers alsacians).  Van ser propietaris  a més de la finca d’Alella i diferents vinyes i terres de cultiu a Alella, Tiana i Montgat; de l’hostal Masia Marinette a Mollet i de la Granja Marinette a Parets.

Respecte la incautació i inventari de can Calderó, una vegada declarat ‘fugitiu’ Miguel Bosch de Calderó, el Comandament Superior dels Serveis d’Ordre Públic de Catalunya va demanar al Jutjat popular d’Alella que es procedís a inventariar les propietats i a precintar el mas el desembre de 1936. Una comissió del Jutjat, més dos membres de l’UGT i dos de la CNT, més el masover i un dels mossos van fer un inventari dels béns i del conjunt de terres de cultiu a Alella, Montgat i Tiana. La documentació conservada a l’Arxiu Municipal d’Alella permet conèixer descriptivament com era aquesta masia senyorial catalana, el mobiliari noble i les obres d’art existents (tanmateix no s’esmenta un quadre de la Verge de Núria que segons l’erudit local Salvador Artés va ser destroçat el juliol de 1936); així com la bodega amb les bótes de vi i els estris d’ús agrari.

El jutge local en audiència pública abans de finalitzar el mes de desembre va determinar primer l’ús de la bodega per part d’un dels mossos perquè amb la venda de vi es reintegrés els jornals que no havien cobrat el personal del mas i va nombrar-lo dipositari. D’altra banda el masover va ser nombrat dipositari de les quadres i del cobert amb les eines per treballar el camp. Posteriorment, el gener de 1937, el jutge va donar permís per entrar a la casa ‘dels senyors’ per tal de mantenir-la. La documentació de l’expedient oficial finalitza el 12 de febrer de 1939 quan amb l’entrada dels franquistes la família propietària torna a prendre possessió del mas i sel’s retorna en metàl·lic gairebé la quantitat de diners que apareixia als llibres de comptes.

Per tant, en el marc d’unes circumstàncies excepcionals, revolucionàries, originades a partir de l’aixecament facciós, no va tenir lloc cap desordre greu (excepte segons sembla l’acte iconoclasta d’alguns exaltats a la capella) durant el període, va pautar-se un control burocràtic i una normalitat laboral, i l’actuació a Can Calderó (com la de les finques incautades per a refugiats a Alella) no va respondre principalment a ‘apatències i fòbies’ dels comitès com l’autor Jordi Amat (Alella, 1931-1940) generalitzava sobre la reraguarda republicana. No va ser el cas d’Alella i cal doncs afinar-ho ja que fins i tot la gent del poble va defensar-se amb dispars sobre una incursió armada del comitè d’El Masnou amb voluntat de radicalitzar el procés col·lectivitzador el novembre de 1936.



Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *