Stalin va prohibir-lo i la repressió va caure a l’entorn seu en forma de censura i fins i tot d’execucions. Va veure la llum per les còpies que van sortir de la URSS (a Rusia va publicar-se l’any 1993). El libro negro, editat en castellà ara fa pocs mesos, va començar a escriure’s l’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, quan un grup de científics i escriptors jueus van impulsar la tasca de documentar l’extermini sistemàtic que estava perpetrant el totalitarisme nazi sobretot contra els jueus als territoris ocupats de l’est europeu.
Una vegada derrotats els nazis, no podien quedar impunes els seus crims. Eren les proves de l’horror. D’una part, ja que els crims de l’altre totalitarisme, l’stalinista, aleshores assentat amb un ferri domini de la població, feien tragar saliva o portar-te a les fosses del silenci, directament al patíbul o al gulag.
Els escriptors Vassili Grossman i Ilyà Eherenburg es responsabilitzaren del projecte amb el suport d’un ampli equip de persones col·laboradores. Van escriure una obra ingent (1.232 pàgines) i amb testimonis colpidors: El libro negro de los atroces crímenes en masa perpetrados por los fascistas alemanes contra los judíos en los territorios ocupados de la Unión Soviética y los campos de concentración de Polonia durante la guerra (1941-1945).
Però, no hi havia lloc per a la discrepància de la línia oficial, fos real o tanmateix possible. Tothom podia ser en un moment donat sospitós inclús entre els més sacrificats servidors del règim. L’any 1947, Stalin va fer paralitzar els treballs de recerca i ‘matisar’ una sèrie de punts de vista en el procés de redacció perquè van prendre força una sèrie d’arguments detractors de l’obra. No interessava al règim el fet que l’òptica principal es fixés en la comunitat jueva ja que al seu entendre es deixava de banda la persecució nazi de les nacionalitats i d’altres col·lectius; o bé la visió polèmica del col·laboracionisme principalment d’ucraïnesos i letons. A més s’experimentava als països del bloc soviètic un context de Guerra Freda i una vegada derrotats els invasors alemanys, la llavor de l’antisemitisme popular aflorava de nou. La censura i la repressió stalinista van intentar tirar terra al capdamunt.
Sobre la Segona Guerra Mundial a l’URSS podeu llegir l’anotació anterior: Vida i destí de Vassili Grossman.
Il·lustracions: Le fille de Staline de l’artista d’estil popart Gudmundur Gudmundsson, conegut com Erró; imatge de l’actor Ron Perlman, a Enemic a les portes, en què interpreta un membre de l’exèrcit roig que va ser torturat pel propi règim stalinista i motiu d’això apareix amb una dentadura de ferro.
