El primer institut de batxillerat que va obrir les seves portes a Badalona, va ser l’Institut Nacional de Segona Ensenyança “Albèniz” el curs 1933-1934. Va instal·lar-se a la torre Pi i Gibert (avui dia el conjunt de pisos de Quinta Elvira Parc a l’Avinguda Martí Pujol), arrendada a tal efecte pel Ministeri a la família propietària. L’alcalde Josep Casas en una entrevista publicada al quinzenal local Ruta el desembre de 1932 assenyalava que la finca Pi i Gibert “seria esplèndida per museu i parc, però en volen unes 200.000 pessetes i no hi ha manera de treure-les”, uns mesos més tard va acollir les aules de l’Institut Albèniz. Ben aviat, l’abril de 1934, arran del requeriment per part del director del centre de qui s’encarregava del manteniment del recinte, l’Ajuntament de Badalona va acordar fer-se càrrec de les despeses d’aigua i de les intervencions d’arranjament necessàries per mitjà de la brigada municipal. El mateix mes, el setmanari badaloní Acció, publicava un article sobre l’institut en què posava en valor el jardí i el petit bosquet existents on es feien classes a l’aire lliure però assenyalava la insuficiència d’espai a les aules per a les classes. Era necessari pensar doncs en solucions per ampliar les aules a la finca o bé contemplar altres possibilitats.
Segons apareix a la Revista AC, Documentos de Actividad Contemporánea, al seu número 21 (primer trimestre de 1936), els arquitectes J. González Esplugas i F. Perales, membres del Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATEPAC), van realitzar un ‘Proyecto de Instituto de Segunda Enseñanza para Badalona’.
Ambdós arquitectes havien portat a terme – tal i com va aparèixer al núm. 14 de la Revista AC (1934) – un conjunt de reformes a la Universitat Autònoma de Barcelona d’acord amb les normes pedagògiques del moment: millorar la comoditat de les aules (van intervenir concretament en la de química) i dels espais adjacents (convertir en accessible el jardí, dotar d’un espai al servei de bar, una sala d’exposicions…) per tal d’obrir la institució a l’exterior i facilitar la formació d’una cultura general universitària.
El punt de partida del projecte badaloní eren les necessitats educatives a la ciutat i els plantejaments educatius renovadors dels anys de la Segona República, seguint l’exemple conceptual de l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, instal·lat a Barcelona. Els arquitectes J. González i F. Perales idearen un projecte a la mançana entre l’Avinguda del 14 d’abril (actual Alfons XIII), els carrers Ausiàs March, Baldomer Solà i Garriga. Perquè ens situem ràpidament, a la mançana on es troba el Pavelló Esportiu dels Països Catalans.
Es preveia un modern edifici rectangular de diferents plantes (planta + 3 i terrat útil) amb aules espaioses, una biblioteca, una sala d’estudi, una sala polivalent, una torre amb un observatori meteorològic, gimnàs, piscina, wc per a nois i noies, un frontó, un camp de basquet-ball, tenis i caseta del conserge dins de l’ampli recinte escolar. Els arquitectes ja van avisar al costat dels plànols publicats a la Revista AC que s’havia hagut de reduir el projecte per tal d’acollir-se la seva construcció a la llei estatal del 25 de juny de 1935 del Ministeri de Treball, la ‘Llei Salmón’ (en referència al ministre Federico Salmón), amb la que volia estimular-se amb beneficis fiscals el sector de la construcció i mitigar així l’atur del moment. El projecte va quedar en això a les portes de la Guerra Civil. Tanmateix, la recerca de l’encàrrec d’edifici, la memòria del projecte, fins on van arribar a quallar les gestions per construir-lo són motius encara per aprofundir al respecte.
Sobre el GATPAC (secció catalana del GATEPAC) podeu veure una entrada anterior: ‘Sol, aire i llum’ pilars republicans.
El constructor de l’edifici del carrer Muntaner / rector Ubach de Barcelona ,obra de Josep Lluis Sert , va ser en Joaquim Blanch Cairó del carrer de la Mercè 33 de Badalona.També era soci col·laborador de la Revista AC del GATCPAC, on s’anunciava.
També va fer la remodelació del Mas Juny del pintor Sert.
Dins la linia racionalista va fer varies obres de botigues a Badalona : Pastisseria casals,una lleteria al c/ Sant Isidre .
També va ser soci del Gatcpac , l ‘arquitecte Joan Padrós Fornaguera .
Francesc Lladó -arquitecte
Ostres que interessant! Hi ha tot un conjunt d’elements i fets per estirar del fil. Tot just he apuntat un projecte que he conegut però en l’àmbit del coneixement històric i la difusió de BDN queda moltíssim per recórrer. Gràcies per les aportacions i enriquir el blog Francesc.