Avui he tingut ocasió de veure l’exposició temporal del Museu Picasso de Barcelona, Devorar París. Picasso 1900 – 1907. Fa uns dies vaig visitar la de Retrats de la Belle Époque al CaixaForum, amb obres del període entre la guerra francoprussiana i la Primera Guerra Mundial.
Ambdues exposicions del tot recomanables permeten situar-se en un dels períodes creatius i avantguardistes més reeixits de la història de l’art modern de forma paral·lela als grans canvis tecnològics, econòmics i socials que van viure’s.
Respecte l’exposició de Picasso també hi ha obres de Van Gogh, Tolouse-Lautrec, Gauguin, Cézanne, Casas… exponents de la comunitat artística que van influir-lo en el procés creatiu personal. El conjunt està molt ben concebut, relacionant-se artísticament les diferents obres i l’evolució artística de Picasso des de que va instal·lar-se a París el 1900.
Potser es troba a faltar algun dels seus cuadres importants quan justament el relat de l’exposició destaca que cap a 1907 era ja reconegut mundialment com el principal artista d’avantguarda a París. Estic pensant sobretot amb Les Damoiselles d’Avignon (1907), del carrer Avinyó de Barcelona, obra pictòrica trencadora avui al Museum of Modern Art de Nova York.
Per completar la visita, el catàleg de l’exposició de la comissària Marilyn McCully, explica molt bé per mitjà d’articles d’especialistes i reproduccions d’obres aquest intens període de l’artista.
PD: l’amic Josep Maria comenta al meu mur de Facebook que per ambientar l’exposició caldria un xupito d’absenta. M’apunto a la proposta!
