Ahir vaig començar un breu període de vacances. De bon matí (la família encara dormia): unes braçades al mar. Al cotxe reescoltava amb interès algunes cançons d’un doble CD cru i contundent. Pur rock abrassiu: The Stooges. I, en particular el cor de napalm de l’ànima mater del grup: Iggy Pop. Supervivent de tota classe d’excessos i un dels principals precursors del punk rock des de finals dels seixanta. El CD en qüestió era l’antol·logia d’Iggy, A milion in prizes.
Aquest tipus d’arqueologia musical motiva la curiositat i permet ampliar perspectives de coneixement artístic i social contemporani. Sobre els Stooges, el periodista Jaime Gonzalo ha escrit el llibre The Stooges. Combustión espontánea. Un instante de eternidad y poder (1965-2007).
Quan estic escrivint ara, sona Perfect Day de Lou Reed, peça del mític disc Transformer (1972). És un dels meus preferits i un petit plaer reescoltar-lo. Al voltant de la carrera d’Iggy i de Lou Reed, David Bowie, un altre creador apassionant. ‘Com que tot està malament: tinc dret a la meva festa!’
