… dels candidats del veïnat, quin és millor al Congrés de l’Estat? ‘Penso en Dean Moriarty‘.
Bé, fora conyes, que hi hagi primàries a ERC per escollir el cap de llista a les properes eleccions al Congrés de l’Estat, és una bona notícia pel debat d’idees i la participació democràtica. Amb actitud proactiva i propostes en positiu sensibles a la pulsió de la societat catalana. Sense retrets i fins i tot diria amb complicitats de consens fins on puguin arribar. Internes i amb d’altres forces polítiques i moviments socials.
És una bona notícia si la capacitat de treball polític de les persones candidates es centra a representar els ideals d’equitat social i de llibertats democràtiques com la nacional. Perquè els paràmetres per escollir un o altre no han de venir marcats per la prioritat de mantenir-se o bé accedir, segons el cas, a quotes de poder pròpies i del sector que representen.
La recuperació de la credibilitat de l’electorat comença per aquí.
El paper dels mitjans de comunicació no dóna concessions a ERC, quan no hi ha periodistes/opinadors que busquen directament maranya i especulen amb bàndols fatricides, com les crítiques del bipartit CiU tot i que el seu cap de llista s’escull ‘primariament‘ a dit. Per això compte amb donar la imatge que es busquen candidats nous perquè no ho sigui un altre que, segurament, no acaba essent sant de la devoció d’alguns però que hi té ganes i parteix d’una experiència prèvia.
Sense apriorismes, cal valorar propostes i construir el futur polític conjunt que volem. Primer de tot, depèn de nosaltres i fins i tot hi falta gent!
