El primer treball de Velvet Underground enregistrat amb Nico (musa d’Andy Warhol), Velvet Underground and Nico (1967), va suposar una fita musical per la seva proposta de modernitat artística en el món del rock que ha tingut una àmplia influència musical posterior.
El grup representava la cara fosca del somni americà, les convulsions i el caos. Ho expressaven amb un so brutal: noise i proto-punk conjuntament amb melodies sixties; i unes lletres sense concessions, directes i sense ambigüitats, a l’entorn del sexe, les drogues i la marginalitat.
Tot i estar apadrinats per Andy Warhol, l’èxit no els va acompanyar ja aleshores: no quadraven en els esquemes de la indústria musical i el seu so era força avançat i minoritari.
Escoltar aquest dens treball continua tenient el seu interès, tot i que per exemple a mi particularment va a èpoques, com a via de coneixement de la creativitat d’una època i de la història del rock, quan passaven coses de veritat!
