Començo pel final, la contraportada del disc (també en CD), Bilboko Gaztetxean (1987), dels MCD (Me Cagüen D…). Una foto que dóna testimoni de l’escena punk al País Basc i que generava certa fascinació amb les crestes enlaire dels de les primeres files mentre la banda donava canya a l’escenari (l’alineació: Rokan a la veu, Joaquin a la guitarra, Niko al baix, Bernardo a la bateria). El disc era un potent enregistrament en directe al Gaztetxe de Bilbo. Era un dels meus preferits d’aquella època juvenil (el tenia gravat en cinta fruit d’un intercanvi).
Una curiositat que m’intrigava era la imatge de la portada del disc. Es tractava d’una caricatura feta amb colors pujats d’un home hieràtic amb una daga a la cintura i semblava que amb el braç estés, portés a la mà un pal o un pergamí assenyalant al davant.
Ara fa una estona, per pura casualitat, bé potser no tanta ja que després de llegir Harto de todo, m’entretenia buscant música i webs de grups d’antany, he trobat diferents pàgines que situen la portada del citat disc com una caricatura de Don Diego López de Haro, senyor de Biscaia, que té una escultura a la plaça Circular de Bilbao, al límit entre el casc antic i l’eixample. Bé, la història de la portada m’encuriosia tot i que tampoc mai vaig posar-me a buscar-ho com a tal, però avui m’ha fet gràcia conèixer-ho.
Sobre els MCD vaig quedar-me amb el segon disc Jodete (1988) que deuria comprar-lo un o dos anys més tard de sortir amb diners de l’aniversari (o era així, ho pagava Pujol com havia passat amb alguns còmics i cintes de música). Va agradar-me però no tant com el primer. Com anècdota recordo que quan vaig ensenyar-lo – acabat de comprar-lo al Jócar – als meus companys del Club Natació Badalona, aquests van flipar amb la portada on apareixia el grup encaputxat en format roda de premsa i un dels integrants portava unes ulleres de natació fosques que tapaven els forats dels ulls de la caputxa; la contraportada també era divertida amb els colors de l’Athlètic Club de Bilbao!
