Interessantíssima l’exposició Realisme (s) L’empremta de Courbet al MNAC. Especialment els olis i dibuixos del francès Gustave Courbet (molt impactant, per la qualitat i la temàtica lèsbica, el quadre El son, dit també Les dues amigues i Peresa i luxúria); Jean-Baptiste Camille Corot (el quadre Diana a la font); les obres realistes del mestre Ramon Martí Alsina, del també barceloní, Simó Gomez, l’obra Fugint de la crítica de Pere Borrell… També a l’exposició hi havia un Velázquez, un Murillo, un Ribera i alguns Tàpies, entre d’altres autors, com exemples d’influències anteriors al segle XIX i el traspàs d’epoques de l’afany realista més enllà de l’interès estètic fins la contemporaneïtat.
Un punt de curiositat a l’exposició que m’ha portat a fer una
associació a l’entorn del món de l’art, és la imatge eròtica i transgresora del quadre L’Origen del món (1866) de Gustave Courbet, projectada al final de la mostra: un primer pla d’un pubis femení i un cos reclinat amb la visió de les cuixes, el cos i un pit nu sense que es vegi el rostre de la model. L’obra no va ser exposada en públic fins 1988 en una retrospectiva de Courbet a Nova York. El quadre inicialment havia estat adquirit per l’ambaixador turc a França, Khalil-Bey.
Escrivia associació perquè l’artista Niki de Saint Phalle va recrear
una imatge semblant a l’escultura Hon (Ella en suec) de 1966, representant una Nana monumental embarassada, estirada panxa enlaire amb les cames separades i justament per l’obertura del sexe es podia accedir a l’interior. L’escultura va generar força polèmica i l’exposició on es podia veure l’obra a Estocolm va ser clausurada.
I, encara una darrera imatge sobre el quadre, aquesta vegada des del món del còmic, la va realitzar Jacques Tardi a El grito del pueblo, quan el personatge del pintor Courbet ensenya el quadre a una amics enmig dels episodis de La Comuna (1871), afirmant que la model és la meretriu Caf ‘Conc’, un dels personatges de Tardi en el còmic.
