Quin títol, oi? Doncs és extret d’una glossa de Bonaventura Carles Aribau dedicada al general Prim perquè reprimís durament als membres de la Jamància l’any 1843, una revolta popular a Barcelona per reclamar el sufragi universal, més control polític i impostos proporcionats a la riquesa, segons ens explica l’historiador Josep Fontana (Vol. V Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, La fi de l’Antic Règim i la industrialització). Sobre el darrer vers d’Aribau, ‘hauràs salvat a la Reina, hauràs salvat el país’, Fontana es pregunta si no formaven part del ‘país‘ aquells combatents que segons deien els contemporanis tot i estar ferits i mutilats es mostraven ‘alegres y placenteros’ per la llibertat, la igualtat i la democràcia.
Aquesta entradeta ve a tomb del còmic ‘El Grito del Pueblo’ de Jacques Tardi i de Vautrin, novetat compilada que va presentar-se al darrer Saló Internacional del Còmic de Barcelona. És una obra que enganxa, pels amants del comic com a art (fantàstic Tardi) però també pel seu contingut històric (guió de Vautrin): la Comuna de París, ara fa 140 anys, presentant-nos la revolta popular que va durar 9 setmanes, els personatges (militars, gent d’ofici, matons, prostitutes…), les cançons i la cultura popular, l’ambient als carrers i a les barricades on corre la sang (potser és massa èpic com afrontaven de forma generalitzada el destí que els deparava, els combatents, homes, dones i nens de la Comuna). La generositat, els valors fraternals i l’idealisme de la Comuna es troba perfectament reflectit i, de forma honesta, permet explicar el projecte de canvi social, les contradiccions, i la lluita per la utopia. Enmig, diferents trames humanes que s’entrellacen i posen de manifest les diferents facetes de la condició humana especialment quan en una guerra surt, sobretot, el pitjor de moltes persones.
Finalment, la repressió, ferotge, dels versallesos: dels aparells de l’Estat, dels industrials, terratinents, de la burgesia, el clergat, és sense pietat, cruel, com m’enrecordava que Fontana havia descrit amb la revolta de la Jamància a Barcelona. Per tot això, ‘El Grito del Pueblo’, és recomanable com exercici de memòria històrica d’un episodi que té un context determinat tan bèstia (pèsimes condicions de vida, manca de llibertats, militarisme, pèrdua d’una guerra contra Prússia) que portà a molta gent a prendre les armes i a lluitar: ‘La Commune ou la mort’.
