He llegit Moby Dick de Herman Melville. Era un llibre pendent des de que va motivar-me a llegir-lo una conferència pública sobre la novel·la per part del badaloní Francesc Lleal, capità de marina mercant i professor de nàutica, ara jubilat.
En guardava molt bon record de les seves observacions i de la passió que transmetia per aquest llibre que, afirmava: ‘és més que una novel·la d’aventures’. Perquè també d’una banda pot citar-se com una enciclopèdia del món mariner, en concret del baleneig al segle XIX; i una historia d’una obsessió patològica, d’altra.
La veritat, tot i ser un llibre extens i amb alguns passatges que he trobat poc engrescadors, he gaudit força al llegir les peripècies del vaixell Pequod amb l’enfollit capità Ahab al capdavant, i la narració d’Ismael, supervivent de l’encalç obsessiu de la balena albina: Moby Dick, la bèstia endimoniada.
Suposo que gairebé sempre els clàssics són una aposta segura. En el cas de Moby Dick compleix amb la seva imatge de gran epopeia marina que tothom relaciona, tal i com la pel·lícula protagonitzada per Gregory Peck en el paper del capità Ahab va posar de relleu fa unes dècades. Un film convertit també en tot un clàssic.
Quina aventura que té el punt de partida al mític port balener de Nantucket! Town-ho!
