En Josep de la masia de Can Coll ahir va explicar en la Festa de la Verema de Canyet que enguany la producció de les seves vinyes donarà per a uns milers d’ampolles de vi blanc. Una molt bona notícia que, a l’espera de la qualitat desitjada, ha de permetre picar a la porta de la DO Alella, la denominació d’origen de la zona que gaudeix d’un creixent prestigi. Des de la Bétulo romana el vi de la Laietània, aleshores de baixa qualitat, ha estat present a la nostra localitat i es bo recuperar de nou les vinyes com un dels actius econòmics i paisatgístics per reactivar la Serralada de Marina. Fent-ho amb el rigor que exigeix la qualitat d’un producte i en la possibilitat que els propietaris puguin implicar-se. Per tant, pas a pas, com element positiu dins de l’ordenació i els usos de la muntanya badalonina.
Cal arrelar-se al futur i en aquest sentit, en l’àmbit cultural i social, aquest cap de setmana amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana vaig tenir el plaer de presentar la magnífica monografia La sardana a Badalona, d’Eduard Boada i Jordi Puerto, que recull i dóna testimoni de tota una ‘filosofia de vida’ que davant del repte intergeneracional té força com així vaig poder veure aquest diumenge amb l’èxit de públic i d’organització per part de l’entitat Badalona Sardanista, del 66è Aplec de la Sardana de Badalona.
I, avui dilluns, un plat fort de la capitalitat cultural badalonina: la inauguració de l’exposició Pompeu Fabra a Badalona, ‘Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom’. Un producció brillant de l’Espai Betúlia amb l’Isabel Graña al capdavant. Visiteu-la quan tingueu oportunitat i si podeu assistir a les activitats complementàries encara la disfrutareu més. És una bona aportació a eixamplar el record del Mestre Fabra com ho serà recordar amb una placa biogràfica la darrera adreça que va tenir a Badalona, abans de marxar a l’exili l’any 1939. Els arguments del sabre no van ser mai els seus.
Segons sembla els peperos voldrien recuperar-los per actuar enfront d’alguna minoria que estigmatitzen per complet. Recordo les conegudes paraules de Martin Niemoller adaptant-les al moment actual: ‘primer van anar pels gitanos…’. Aquest no és el futur que vull per Badalona, tampoc el campi qui pugui sense civisme i convivència: drets i deures ciutadans per a tothom. Com diria en Linton Kwesi: ‘És Badalona una ciutat feixista? La resposta depen de tu’…
