La darrera entrada vaig dedicar-la a l’entrada dels franquistes a Badalona ara fa setanta anys. Una de les conseqüències més dramàtiques van ser les represàlies fins i tot a les persones que no s’havien exiliat i es cregueren que “el que no tenía las manos manchadas de sangre” no els passaria res.
Vull fixar-me en el cas de l’única badalonina afusellada, Carme Claramunt i Bonet, originària de Roda de Barà. Segons he pogut conèixer d’acord amb un testimoniatge, els rumors que corrien a l’època i el Consell de Guerra Sumaríssim (tractat per Emili Ferrando al llibre La dona a Badalona), fou denunciada per uns veïns seus del carrer de Mar (aleshores Prat de la Riba) als qui havien assassinat dos fills en període republicà i “s’entestaren que els havien denunciat unes dones”. Els falangistes van detenir-la a ella i a la seva tia, Angelina Picas, segons sembla doncs, sense tenir cap tipus de prova fefaent.
A requeriment del jutjat militar de Badalona, el servei d’investigació de Falange certificava el 8 de març de 1939 que Carme era una “(…) individua peligrosísima. Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la ‘Esquerra’ y de ‘Estat Català’. Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. En su casa se celebraban reuniones de hombres y de mujeres. También poseía armas. Persona peligrosísima y nefasta para el G.M.N. [Glorioso Movimiento Nacional]”.
La vista es va celebrar el 27 de març de 1939 al Palau de Justícia de Barcelona, seguint la pauta habitual, i les acusacions van ser de “rebel·lió militar” – en les seves variants d'”autoria” o “auxili”- atès que, segons el resultando de la sentència…”(…) contra los legítimos poderes del Estado asumidos por el ejército a partir del diecisiete de julio de 1936, en cumplimiento de su función constitutiva, se desarrolló un alzamiento en armas y una tenaz resistencia, cometiéndose a su amparo toda suerte de violencias…”. O sigui, la coneguda a l’època com a “justícia al revés” (Llei de responsabilitats polítiques).
La Carme, després de passar per la presó de dones de Les Corts, va ser afusellada a l’edat de 28 anys al Camp de la Bota el 18 d’abril de 1939. La seva tia va ser indultada.
Aquest diumenge al Centre Cívic de Torre Mena a partir de les 18h li fem un acte d’Homenatge.
Tothom hi serà benvingut!