Les germanes Queralt.

Darrera dels números i les estadístiques de la repressió feixista a Badalona a partir de 1939, hi ha històries de vida, persones amb nom i cognom. 

A l’entrada d’avui vull fixar-me amb el cas d’una família que, al no poder-se venjar de la persona interessada, els franquistes ho van fer amb els familiars. Aquest fou el cas de les germanes Queralt: Josefa, Montserrat i Concepció; germanes de Josep Queralt i Clapés, fundador conjuntament amb Marcel·lí Antich de l’Editorial Proa i dirigent local d’ERC. Josep Queralt s’havia exiliat però les seves tres germanes, tres dones grans, van ser detingudes i van patir l’espoliació dels seus béns. El testimoni de Maria Giró recorda que tenien un ebenista el fill del qual militava a Falange, i un dia al veure que tenien llibres de Proa, va dir-li que ‘el noi portà una pila de Can Queralt’. Giró va visitar algunes vegades les germanes Queralt a la presó per potar-los menjar i recorda el lloc com esgarrifós: ‘tantes dones com cabien (i més) en una part de reixa i d’altres tantes a l’altra banda, totes cridant per fer-se oir sense aconseguir-ho’.

Segons recull la historiadora Rosa M. Prats, les tres germanes van ser condemnades pel Consell de Guerra Permanent núm. 1 de Catalunya a la pena de reclusió perpètua per un suposat delicte de rebel·lió militar, en un sumaríssim d’urgència fallat el 21 de març de 1939. Van ser acusades de ser ‘extremistas destacadas en la localidad, propagadoras de las ideas separatistas, eran afiliadas a Ezquerra Republicana de Cataluña’. Malauradament no disposo de més informació sobre la sort de les tres germanes i els temps que van romandre a la presó de Les Corts. Una història incomplerta però impactant en una època molt dura.

Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *