Aquesta setmana comença un nou curs escolar. Les retallades pressupostàries del Govern afecten la plantilla de mestres, l’horari docent i les activitats que s’hi desenvoluparan als centres. El model de l’escola pública, sobretot pel col·lectiu de mestres, des de les llars d’infants, als centres de primària i secundària, rep forta pressions.
D’altra banda, el finançament públic de les escoles concertades que separen alumnes per raons de gènere, és tot un greuge.
Ben segur tothom volem que l’antic ensenyament memorialístic lligat al fet de recitar com lloros, tingui un paper secundari per darrera d’un aprenentatge modern dels continguts, del respecte el ritme de cada nen i a fer-los entendre i respectar allò que els envolta amb capacitat de pensar, tenir opinió i sobretot cultivar-la. L’escola no és cap aparcament de nens.
L’estímul formatiu de la igualtat d’oportunitats i com no dels diferents camins que haurà d’emprendre l’alumnat, té en la formació permanent i reciclatge dels mestres un punt importantíssim que ha de correspondre’s pel bé col·lectiu. Els educadors, docents escolars i la família, han d’acompanyar, conversar i proposar per tal que els alumnes descobreixin la llibertat, així com un bon desenvolupament intel·lectual i físic.
És la complexa aventura d’educar!
Podeu llegir un altre article que vaig escriure sobre educació: ‘Si trobes cara l’educació, prova la ignorància’.
* La imatge de l’entrada és el quadre de Felice Casorati, Gli scolari (1927-28), exposat a la Galleria d’Arte Moderna di Palermo.
