El juny de 1862, un gran cetaci – una balena de l’espècie rorqual comú – va varar entre unes roques del Capderras (Cap Ras, Llançà). Així va recollir-ho a les seves memòries, Joan Baptista Serinyana (1818-1903), veí de Llançà que, meticulosament, anotava tots els esdeveniments que succeïen a la vila. Serinyana va escriure el següent:
‘Lo dit en lo dia 16 de juñ à Capderras (Cap Ras) agafan una ballena viva que feya 95 pams de llarc del cap a la cua. Tenia lo cap pla y feya 9 pams de ampla. El ram de la cua feya 52 pams de ampla. Las duas barra seran com el cos de un home. La espinada era cum una viga al sim de l’esquena 24 pams. Los ossos sels vengueren en Barcelona per pussa al Museu’.
El varament va ser notícia a la premsa de l’època, El Diario de Barcelona, el divendres 20 de juny de 1862, publicava:
‘A las cinco de la tarde del lunes último apareció barado entre dos rocas un ballenato, el cual no pudo salir del paso donde se metió sin embargo de los monstruosos esfuerzos que hacía, en los cuales daba unos bramidos que aterraban; el miércoles por la mañana habiéndole clavado un hierro por uno de los agujeros que arrojaba agua, murió, y por la tarde, después de un infinito trabajo y esposición á consecuencia del fuerte viento Norte que ha reinado durante tres días, pudo ser transportado á una playa la más cercana y límpia […]. Miles de forasteros de diferentes pueblos han venido a contemplar este monstruo marino…’
Segons el testimoni de Serinyà i d’El Diario de Barcelona la balena va varar o almenys va ser descoberta al Cap Ras, el dilluns 16 de juny, una data que tanmateix no coincideix amb la data de l’11 de juny que cita El Museu Blau de Barcelona, on es troben exposats des fa poc més d’un any, l’esquelet conservat del cetaci. Precisament, aquest va ser comprat en un procés negociador amb les autoritats, per la Universitat de Barcelona per 3.500 reals.
En el temps que va estar varada la balena van visitar-la dos personatges il·lustres, el cèl·lebre figuerenc Narcís Monturiol i el Dr. Paul Gervais de la Universitat de Montpeller el que va mostrar-se queixós per no realitzar-se una subhasta pública, afirmant que ell hauria estat disposat a pagar 20.000 reals.
Tal i com va recollir El Diario de Barcelona (8 de juliol de 1862), la Universitat de Barcelona havia enviat el catedràtic Julian Casaña que, acompanyat pel Director de l’Institut de Figueres, Josep Boix, van desplaçar-se al lloc on estava la balena. Degut a la distància respecte la població de Llançà, les dificultats d’acostar-se per la zona rocosa on es trobava i el fet de ser festiu pels mariners, en un primer moment no van poder veure bé el cetaci. Tanmateix, l’endemà a les 8 del matí, segons continua la mateixa notícia del rotatiu, es trobaren a la sorra l’esquelet perfectament composat per obra dels mariners de la zona. Aleshores, ‘se procedió al contrato [de compra], en el cual se presentaron algunas pequeñas dificultades, las que fueron vencidas por la amabilidad y finura que distingue a los dichos señores Cassaña y Boix, quedando vendido à esa Universidad literaria por la cantidad de 3,500 rs’.
Caldria atinar a veure qui van ser els beneficiaris de la compra i com va repercutir en el poble de Llançà, on fins el moment ‘6 pipas de aceite, parte de él hermosísimo, del cual los marinos, teniendo noticia que es bueno para cierta clase de males, han repartido una corta porción a la mayor parte de las familias del pueblo’.
L’esquelet va ser traslladat en vaixell a la ciutat comtal. Primer va estar exposat a la Universitat de Barcelona, posteriorment al Museu Martorell de Barcelona, més tard al Museu de Catalunya (Castell dels Tres Dragons) i finalment al Museu Blau del Fòrum.
El relat curiós d’aquesta balena amb història p0deu ampliar-lo de manera força completa a la web canariasconservacion.org i a la del Museu Blau.
