La màxima del mestre franco suís Le Corbusier és aplicada pel seu deixeble Josep Lluís Sert i el conjunt d’arquitectes del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), Josep Torres Clavé, German Rodriguez Arias entre d’altres, a les seves obres durant el període republicà dels anys trenta del segle XX.
En un sentit gramscià d’hegemonia cultural, l’arquitecte Oriol Bohigas al pròleg de llibre Un nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país, obra de Gemma Domènech i Rosa Maria Gil, escriu en referència al període republicà a Catalunya: ‘aquesta qualitat progressista i fins i tot anticipant, ¿provenia només dels polítics o era conseqüència de la participació política de professionals i els grups socials de llur entorn? Per exemple, ¿la nova arquitectura, el nou urbanisme, la renovació escolar, la defensa del patrimoni, els programes d’habitatge eren fruit exclusiu de les respectives Conselleries o eren conseqüència de l’apassionada i abnegada participació dels arquitectes, els mestres, els historiadors, els sociòlegs i tot l’estol de professionals excel·lents que burxaven des de fora?’.
Junts pretenien ser un motor de canvi i de progrés de la ciutadania. Hi havia una identificació d’interessos modernitzadors i ideològics democràtics al servei d’una idea de país comuna. ‘L’esdevenidor de la República Catalana i l’urbanisme eren tot u en l’esperit tan clarivident del president i de les persones que l’envoltaven’, va testimoniar Le Corbusier després reunir-se amb el president Macià a Barcelona conjuntament amb Van Eesteren, Gropius i els arquitectes del GATCPAC l’any 1932 (dins de Sert 1928-1979 mig segle d’arquitectura. Obra completa).
El servei a la ciutadania i la utilitat – el racionalisme i la funcionalitat, vinculats al progrés tècnic amb una preocupació social – van ser uns factors positius per a definir l’obra avançada de la república. Va ser durant un període curt de temps enmig de tensions polítiques i socials que van desencadenar en ‘una revolta militar i una guerra civil al servei dels interessos més reaccionaris’ com indica Bohigas al pròleg més amunt citat.
