Aquest proper dissabte, 3 de desembre, presento una comunicació com a membre de Cerquem les Arrels, Centre de Receca Històrica d’Alella, a la Va Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que tindrà lloc a Vilassar de Dalt. El treball és una primera aproximació des d’un caire divulgatiu a un dels àmbits menys coneguts de la Guerra Civil: el desplaçament de persones afectades pel conflicte bèl•lic cap a la reraguarda republicana.
Així durant els anys de la guerra van generar-se significatius moviments de població en direcció als municipis de la reraguarda com Alella. Va ser un fenomen derivat de l’abast del conflicte que va obligar a reaccionar sovint a corre-cuita a les autoritats republicanes per tal de gestionar-lo. Des de diferents punt de vista va ser una experiència molt intensa: trasllat de persones, recerca d’allotjament, noves experiències de veïnatge, de convivència, creixents necessitats de finançament assistencial per part de les institucions i, repercussions locals en el racionament d’aliments.
Alella, respecte d’altres localitatns amb majors dificultats de control de l’ordre públic era una població tranquil·la en un àmbit rural amb un situació geogràfica interior entre la serralada litoral i el mar. A tall d’exemple una mostra que apareix al Diari de Guerra, Badalona 1936-1939 de Josep Mª Cuyàs i Tolosa, el qui explica un rumor que s’escoltava aleshores, corresponent al 16 d’agost de 1937: ‘En Companys dorm pocs dies a Barcelona. Sovint i fortament escortat passa a quarts d’onze de la nit cap a la torre del Governador (exconvent d’Escolapis) a Alella’. Per motius de seguretat, el President de Catalunya cercaria refugi a Alella a les afores de la capital catalana.
Entre el nou veïnatge que va instal·lar-se de forma permanent al municipi fugint dels excessos revolucionaris a les ciutats s’hi trobava l’ex alcalde de Badalona Frederic Xifré, perseguit pels faistes; el pintor Eduard Flò… També era un poble que va acollir centenars de refugiats: a cal Governador, a la vil·la Martorell, a la fàbrica de Pintures (l’edifici es coneix així actualment), a Les Quatre Torres…
Aquesta comunicació estarà acompanyada per una altra de Ramon Anglada, company de Cerquem les Arrels, que versarà també sobre el període de la Guerra Civil i que s’afegiran al conjunt d’estudis presentats.
En el marc de les activitats de La Filferrada, grup de recerca història de Vilassar, que acull la trobada, vaig tenir ocasió d’intervenir en una xerrada de presentació de l’exposició Francesc Ferrer i Guàrdia la vida per un ideal.
