Ferrer i Guàrdia, la vida per un ideal.

A tomb d’una xerrada que he fet sobre ‘Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna‘ al cicle d’activitats sobre la Revolució i la Guerra Civil organitzats per La Filferrada de Vilassar de Dalt, escric unes breus reflexions sobre la incidència de l’enseyament en el control social.

En el marc de l’anàlisi històrica de la figura de Ferrer, com a pedagog llibertari, no exempt de llums i ombres, i la influència posterior de l’ensenyança racionalista, la coeducació, el coneixement de l’entorn, el treball actiu de la voluntat; vaig assenyalar com exemple de control social de la ciutadania una referència al film Blade Runner. La pel·lícula es centra en els replicants – robots construïts per la Tyrell Corporation, que feia funcions com de pare per a ells – els quals són dotats d’un passat, d’un xip de records, per tal de crear ‘un suport per a les seves emocions i controlar-los millor’. Així, per analogia, la impostura de la memòria i de l’oblit, de la difusió d’uns coneixements i d’uns valors i no d’altres, sobretot a l’etapa formativa, permet dirigir la ciutadania. Com deia Fermín Romero de Torres, personatge novel·lesc de l’Ombra del vent, l’elit dirigent porta els seus fills a les escoles religioses a ‘confraternitzar amb els seus semblants, a sentir missa i a aprendre història per poder, així, repetir-la ad nauseam‘. Tot lligat i ben lligat.

Com assenyalava a l’inici, Ferrer i Guàrdia, va intentar canviar el guió benpensant d’ordre burgès, i influir en l’educació d’uns ciutadans més lliures. Com sempre l’excés d’un costat o d’altre porta a sortides de to poc edificants. Un cas que vaig citar a la xerrada va ser el mestre de la vila de Cadaqués Lluis Tassis que durant la Guerra Civil va intentar salvar el patrimoni cultural de la vila enfrontant-se als membres de la centúria Ferrer i Guàrdia de la FAI. Tassis un dia va aparèixer mort. El fanatisme es va demostrar com el pitjor enemic que hi ha.

Finalment, volia recomanar el llibre-catàleg de l’exposició que porta el mateix nom, ara a Vilassar de Dalt, Ferrer i Guàrdia, la vida per un ideal (2011). He col·laborat com a membre del col·lectiu de recerca històrica Cerquem les arrels i puc dir que és un intent seriós d’explicar la tasca de Ferrer, les seves influències, els principals trets biogràfics i el seu processament arran de la Setmana Tràgica de 1909.

Quant a Albaladejo Blanco Jordi

Jordi Albaladejo Blanco. Contacte: jauladell@hotmail.com .
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ferrer i Guàrdia, la vida per un ideal.

  1. temes històrics són molt interessants per aprendre. És especialment quan s’estan abordant els seus esdeveniments extraordinari país. Com a ciutadà d’un país, ha de conèixer el passat del seu país perquè vostè sàpiga el que passa en l’època passada en el seu lloc estimat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *