Un breu tast d’un article que signo al proper número de Revista de Badalona i que entre d’altres inquietuds espero que us motivi a comprar-la:
La música rock com expressió popular del nostre temps va ser un factor de dinamització sobretot de la joventut badalonina en una ciutat industrial en crisi i en plena transició política cap a un règim amb formes democràtiques.
‘Aunque nos ha costado un par de cubatas, al final hemos convencido al dire para que nos deje incluir esta especie de engendro musical’. Amb aquesta presentació, Xavier Moya i Lluís Ramis, van emprendre la secció Tutti Frutti a les pàgines de la Revista de Badalona l’agost 1979. De forma quinzenal fins l’octubre de 1981 van dedicar el seu espai pioner a la música rock: notícies d’actualitat, crítica musical, agenda de concerts, una tira còmica del dibuixant Selma (El Papus, Butifarra) dedicada a la Història del rock català.
Dins de l’àmbit musical des de mitjans dels anys setanta, el pavelló de bàsquet del Club Joventut Badalona (c/Ausiàs March) va acollir de la mà de l’agosarat productor Gay Mercader, una extensa programació d’artistes internacionals de primera fila que portaven la seva gira pel nostre país. Van tocar a Badalona grups i solistes com: Traffic, Frank Zappa, Jethro Tull, Genesis, Camel, Eric Clapton, Elton John, Chick Corea, BB King, Dr. Feelgood, Iggy Pop, The Police, The Clash i un llarg etcètera. Concerts immortalitzats en les fotos dels artistes de Francesc Fàbregues…
[…] Una de les experiències més intenses d’aquests concerts abans de traslladar-se a d’altres espais de la veïna capital a causa de les repetides queixes veïnals i les exigències econòmiques del club de bàsquet, va ser el concert del guitarrista Ted Nugent el juny de 1981. Van esgotar-se les entrades i la gent concentrada a fora va trencar alguns vidres del pavelló per colar-se massivament fet que va propiciar la intervenció policial amb càrregues i pilotes de goma.
A nivell de música local a finals dels setanta tenia força arrelament l’activitat jazzística representada per Macedònia Jazz Espart (Lluís Platero i l’antic Quartet Voll Damm: Pere Soto, Pep Vidal, Martí Perramón, Màrius Díaz junior).
En relació amb els canvis en la situació política i social, amb el primer ajuntament democràtic va organitzar-se la Setmana de la Joventut amb un macrofestival a Can Solei l’octubre de 1979, El programa era el següent: Lluís Platero, Ramon Muns, Els Jumps (folk), Josep Lluís Cardona (en solitari), La Galería Onírica, El Vent, Argus (una banda de blues de Sant Roc), i ‘un conjunt punk que porta el suggestiu nom de Las Amargadas’. Per finalitzar una jam-session amb el supergrup badaloní: David Xirgu, l’Hilari, Pere Soto, Pep Vidal. El festival va suspendre’s per la pluja…
L’activitat musical local els primers mesos de 1980 estava centrada a l’entorn de la ‘cova’ del Cafè, situat a la Riera d’en Matamoros núm. 40, ‘el carrer del porro’ segons es queixaven alguns veïns.
[…] El juliol de 1981 va començar a emetre Radio Ciutat de Badalona que va impulsar a partir d’aleshores la moguda rockera a la ciutat. Aquell estiu, la programació municipal de l’Estiu a Baix a Mar va donar l’oportunitat de veure vàries actuacions musicals ressenyades a les pàgines de la Revista de Badalona: dues sessions de rock dur amb Hidra i Noods (tot i aparèixer així escrits a la Revista de Badalona, ben segur eren els Nuks, sorgits com a Nux que havia actuat a l’Institut Eugeni d’Ors el 1979)…
[…] Uns nois que van ajuntar-se a l’Institut Eugeni d’Ors i anteriorment tocaven amb el nom d’Alquitrán des de 1978. Els Telegrama practicaven un power-pop d’inspiració britànica i cultivaven una estètica mod, esdevenint la banda musical amb major projecció pública de la ciutat. Van actuar a la Festa del Treball de Barcelona el 1981. L’any 1982, van gravar un disc pioner dels segells independents, el single ‘Chica del Metro’ (a la cara B apareixia el tema ‘Jugando sucio’), per a Flor y Nata Records de Barcelona. La cançó va ser número 2 del programa de Jesús Ordovás a Radio 3 […]
