A l’entorn de No me la puc treure del cap escric l’entrada d’avui. Es tracta d’un entretingut programa de Televisió de Catalunya que si fa una setmana tractava la cançó dels Sau, Boig per tu, ahir va ser la gal·làctica cançó de Jaume Sisa. Els propis creadors, músics companys de feina i uns crítics musicals diseccionen la cançó homenatjada, com va sorgir, l’impacte, les versions… i en aquest darrer apartat excel·leix el músic badaloní Xavi Lozano interpretant cançons amb estris inverosímils (per exemple amb una escombra). Sensacional. Al programa d’ahir apareixia el presentador caminant pel carrer de Dalt amb una magnífic aspecte d’indret de poble: un carrer estret i vistós a un sol nivell a punt d’entrar a la casa d’en Xavi. Aquest flash m’ha suggerit un altre indret que conec i tinc relació des de fa un temps, el barri d’El Rost d’Alella. Us deixo l’enllaç d’una peça musical del grup Élena enregistrat als seus carrerons, un lloc que Vicenç Pagès situaria els jugadors de whist (el quic l’hi deien els nois alellencs que saltaven per les terrasses i teulades pels carrers estretíssims). La cançó es diu Plou:
un lloc que Vicenç Pagès situaria els jugadors de whist (el quic l’hi deien els nois alellencs que saltaven per les terrasses i teulades pels carrers estretíssims). La cançó es diu Plou: